OPERATOR 13 (1934)

 

FALLEN LEAVES (2023)

 

THE WEDDING NIGHT (1935)

 

1935. USA (S.Goldwyn-United Artists). Director: King Vidor. 83 minuts. B/N

Guió: Edith Fitzgerald. Fotografia: Gregg Toland. Música: Alfred Newman.

Gary Cooper (Tony Barrett), Anna Sten (Manya Novak), Helen Vinson (Dora Barrett), Ralph Bellamy (Fredrik), Siegfried Rumann (Novak).

Una tragèdia literària

Tony Barrett, escriptor en hores baixes, fa cas del seu editor i s’allunya de Nova York, per veure si amb una vida més senzilla i saludable pot recuperar la inspiració. S’instal·la amb un criat nipó en una casa que té per herència, en un poble petit de Connecticut, envoltat de pagesos txecs. Dora, la seva dona, massa sofisticada per un lloc tan rural, no triga gaire a tornar a la gran ciutat. La solitud no desagrada Barrett, ni la contemplació diària d’una atractiva veïna, la camperola Manya Novak. La noia, destinada a casar-se sí o sí amb el rústic Fredrik, fa renéixer la inspiració de Barrett, que comença una novel·la amb ella de protagonista sota el nom de Sonya. Ella ve cada dia al matí a portar-li la llet, i quan el criat japonès, cansat del fred i de la neu, fuig, Manya s’ocupa de fer-li el menjar. Els moments compartits esclaten literàriament: “He watched Sonya as she moved about the room, her gentle presence soothing after the madness of his life with Daphne.”

Manya s’enamora de Tony Barrett quan llegeix el que escriu, no abans, quan el considera simplement un ric engandulit. Hi ha una tempesta de neu, Manya ha de passar la nit a casa de Barrett. No passa res d’especial, és clar, però els rumors es desfermen a casa els Novak. Fredrik, amargat, es queixa que Manya no l’estima. És cert. Torna Dora, llegeix la novel·la i s’adona que està a punt de perdre el seu marit. Es palpa l’arribada de la tragèdia, perquè no hi ha solució possible. Després d’haver entrevist una felicitat impensada, és imposible tornar enrere, i menys amb un home tan primari com Fredrik.

Potser el desenllaç, que és de naturalesa accidental durant la nit de noces del títol, no és del tot convincent, però resulta dramàticament corprenedor. Mor Manya, que ja només podrà viure a les pàgines de la novel·la de Barrett. Ben dirigit per King Vidor i ben interpretat per Gary Cooper, aquest petit però vibrant melodrama només té una feblesa: la interpretació poc natural, un pèl artificiosa, d’Anna Sten, poc creïble com a rústica txeca. El productor Samuel Goldwyn, en va, la va intentar convertir en una segona Garbo.