1930.
USA (Paramount). Director: Victor Heerman. 74 minuts. B/N
Guió:
G.S. Kaufman, M.Ryskind, B.Kalmar, H.Ruby, del seu propi musical (1928).
Cançons:
“Hello, I Must Be Going” i “Hooray for Captain Spaulding”: Bert Kalmar, Harry
Ruby.
Groucho
Marx (Captain Jeffrey Spaulding), Harpo Marx (The Professor), Chico Marx
(Emanuel Ravelli), Zeppo Marx (Horatio Jamison), Lillian Roth (Arabella
Rittenhouse), Margaret Dumont (Mrs. Rittenhouse).
El pijama de l’elefant
Animal
Crackers va
ser el tercer i últim espectacle que els germans Marx van estrenar a Broadway
(tot un èxit: 191 representacions des d’octubre de 1928 a abril de 1929), abans
de centrar-se del tot en la seva carrera cinematogràfica. El film resultant no
és un dels millors dels germans Marx, però té grans moments. Hi ha una mica
d’argument -el robatori d’una pintura cèlebre en una mansió- però fa més nosa
que servei. La cascada de gags i acudits és incessant, i n’hi ha de genials, de
bons, de dolents i d’incomprensibles (el mateix Groucho tot plegat mira a
càmera i diu: “Well, all the jokes can’t be good!”). La direcció de
Victor Heerman, força estàtica, sovint gairebé teatral, no pot ser gaire
criticada: la cosa era complicada a l’inici del sonor.
Groucho Marx és el capità Spaulding, cèlebre
explorador que acaba de tornar de l’Àfrica i rep un homenatge a casa de la
senyora Rittenhouse (la gran Margaret Dumont), admiradora capaç de superar les
mil bestieses que el capità fa o li diu. És bona l’entrada, amb dues cançons
per a l’ocasió i Groucho ballant amb molta gràcia i agilitat. L’apoteosi arriba
quan Spaulding fa el relat de les seves aventures africanes:
Spaulding: We once proceeded three
hundred miles into the heart of the jungle, where I shot a polar bear.
Mrs.
Rittenhouse:
Pardon me. Just a moment, Captain, just a moment. I always thought polar bears
lived in the frozen North.
Spaulding: Oh, you did? This bear was
anemic and couldn’t stand the cold climate. He was a rich bear and could afford
to go away in the winter. You take care of your animals and I’ll take care of
mine. Frozen North, my eye! From the day of our arrival, we led an active life.
The first morning saw us up at six, breakfasted, amb back in bed at seven… This
was our routine for the first three months. We finally got so we were back in
bed at six thirty.
Arriba una frase cèlebre: "One morning I shot an elephant in my pajamas.
How he got in my pajamas, I don’t know". Al final del relat, algú
reclama “Three cheers for Captain
Spaulding”… i arriba Harpo amb tres cadires.
Un
dels gags més surrealistes del film parodia les obres, molt tràgiques i
solemnes, d’Eugene O’Neill. Enmig d’un diàleg, Groucho s’atura, avança a càmera
i, molt seriós, fa un monòleg com aquest: “Here I am talking of parties. I
came down here for a party. What happens? Nothing. Not even ice cream. The gods
look down and laugh. This would be a better world for children, if the parents
had to eat the spinach.”
Chico
i Harpo tenen nombrosos moments de lluïment (piano i arpa inclosos), i destaca
especialment Harpo, que aquí, com en la resta dels cinc films amb la Paramount,
té un toc embogit i lasciu d’impressió, i es passa l’estona perseguint una
rossa. El millor moment de Chico i Harpo és una escena nocturna -volen robar un quadre a les
fosques- i Chico demana a Harpo que li passi un “flash” (un lot, una
llanterna); Harpo, per descomptat, té a les butxaques tota cosa que comença per
F (fish, flute…), abans de treure el “flash”.
