UNCERTAIN GLORY (1944)

 

1944. USA (Warner Bros.) Director: Raoul Walsh. 102 minuts. B/N (22 d’abril)

Guió: Laszlo Vadnay, R.Buckner, Joe May. Fot: Sidney Hickox. Mús: A.Deutsch.

Errol Flynn (Jean Picard / Jean Emil Dupont), Paul Lukas (Inspector Bonet), Jean Sullivan (Marianne), Lucile Watson (Mme. Maret).

Al cap i a la fi, era francès

1943. El delinqüent Jean Picard, capturat finalment per l’inspector Bonet, està a punt de ser guillotinat. Al darrer moment, però, l’aviació britànica bombardeja París i Picard, passades les explosions, es desperta entre la runa i fuig. Aviat es planta a Bordeus, amb la xicota i la roba d’un col·lega. Però el col·lega l’ha traït i aviat arriba Bonet, que l’emmanilla. No hi pot haver un inici més atractiu ni aventurer. La resta del film és igualment atractiu, però menys aventurer. Aquí, a diferència dels dos altres títols del cicle antinazi, Errol Flynn no té una missió externa per complir sinó una de més subtil i profunda: la seva transformació personal. De tornada en tren a París, Bonet i Picard es troben que un sabotatge de la Resistència -la destrucció d’un pont- interromp la marxa. El diari Le Petit Limousin informa de les represàlies dels nazis: “100 otages seront executés si le saboteur n’est pas découvert avant cinq jours”. Llavors Picard té una idea: oferir-se ell mateix com a sabotejador. El seu argument és convincent: “A hundred innocent lives for one guilty one”. Reflexiona Bonet al bar de l’estació –hi ha un gran pla: les ombres dels ostatges a la paret, desfilant- i hi accedeix.

El film, de titol shakespearià (1), és magistral registrant els vaivens morals de Jean Picard, la impostura i la sinceritat, els vells instints i els nous anhels. A poc a poc, descobreix que la vida d’un home com ell pot acabar tenint sentit si opta pel sacrifici personal. Errol Flynn està impressionant. Comprenia molt bé Picard, perquè durant la guerra es va sentir més útil que mai fent films bèl·lics. La mirada d’admiració de Bonet (esplèndid Paul Lukas) davant l’evolució de Picard és la nostra davant Flynn. Destaca la malenconia per la vida que hauria pogut viure, com quan, en un bonic passeig pel camp amb Marianne, ella diu “We’ll find each other again someday, somewhere”, i ell contesta que no, i la tristesa és infinita. Amb contenció admirable, sense excessos, mostra Walsh l’escena final, quan Bonet acompanya Picard a la Gestapo. És un càlid comiat, molt emotiu. L’epíleg ens recorda que el film pertany al gènere de la propaganda. Mariannne pregunta a Bonet com era realment Picard, en el fons del seu cor: “You were his friend, you knew him well. What is he really like, deep in his heart?”. Respon Bonet amb fermesa i orgull: “He was a Frenchman!”

(1) “Els dos cavallers de Verona” (Acte 1, Escena 3): “O, how this spring of love resembleth / The uncertain glory of an April day, / Which now shows all the beauty of the sun,/ And by and by a cloud takes all away!”

Aquesta és la traducció de Josep M. de Sagarra: “Oh, com s’assembla, aquest amor en brot, / a aquell dia abrilenc de gràcia incerta / que ara, amb la llum del sol, net es desperta / i ara ve un núvol i s’ho emporta tot!”

NORTHERN PURSUIT (1943)

 

1943. USA (Warner Bros.). Director: Raoul Walsh. 94 minuts. B/N

Història: Leslie T. White. Guió: Frank Gruber, Alvah Bessie, William Faulkner. Fotografia: Sid Hickox. Música: Adolph Deutsch.

Errol Flynn (Steve Wagner), Julia Bishop (Laura McBain), Helmut Dantine (Hugo von Keller), John Ridgeley (Jim Austen), Gene Lockhart (Ernst).  

Les inútils paraules

La segona pel·lícula d’Errol Flynn contra els nazis té un escenari molt atractiu: els paratges nevats del Canadà. L’inici és formidable: un submarí alemany emergeix entre un mar glaçat; sis militars –després sabrem que són aviadors- en baixen i inicien la marxa per terra amb esquís. Com a guies tenen tres indis, que els avisen del perill d’allaus. Els nazis no en fan cas i acaben tots sepultats sota la neu menys un, el líder: el coronel Hugo von Keller. L’home, inconscient a la neu, és recollit per dos policies muntats del Canadà, Steve Wagner i Jim Austen. El primer és d’origen alemany i Hugo von Keller, astut, el tempta. D’aquí neix el nucli argumental: Wagner, per desmantellar les operacions dels nazis al Canadà, simula que ja no se sent canadenc –“The devil with Canada!”-, abandona la Policia Muntada i espera que els nazis contactin amb ell. Ho fan de seguida, a través de l’agent Ernst. Von Keller, mentrestant, ha escapat del camp de presoners on havia estat reclòs. Té nous soldats i té també un guia expert, Wagner. Però el nazi té un lema –“I trust no one”- i fa venir la xicota de Wanger, Laura, per assegurar-se que no el trairà. No es fia de ningú Von Keller (gran creació de Helmut Dantine), que no dubta a exigir a Ernst, que ja té una certa edat, a participar en la llarga expedició.

És dura la travessia, Ernst no la suporta i Von Keller el remata (era un mal home, el tal Ernst, però ara ens fa pena). Von Keller també mata a sang freda Jim, que els seguia a distància i ja s’havia rendit. Al vespre, davant el mutisme de Wagner, Laura exclama: “No has dit ni una paraula sobre en Jim”. “Les paraules el faran tornar?”, replica ell. Són lacònics, els herois. Al cap de molts dies de travessia per la neu, el grup, que només formen ja Wagner, Von Keller i quatre nazis més, arriba al seu destí: una antiga mina on els alemanys tenen caixes amb les peces d’un bombarder. Tenen dues bombes per llançar sobre territori americà. I aquí Wagner hauria de ser assassinat fàcilment, però és Errol Flynn en un film de propaganda, i per tant, l’heroi desafia la llei de les probabilitats i triomfa. Brillant film, admirable Walsh, gran Flynn.