1953. 20th Century-Fox. Director: Samuel Fuller. 80
minuts. B/N
Guió: Dwight Taylor. Música: Leigh Harline.
Fotografia: Joseph MacDonald.
Richard Widmark (Skip McCoy), Jean Peters (Candy), Thelma Ritter (Moe Williams),
Murvyn Vye (Cap. Dan Tiger).
Skip McCoy és
un carterista amb una vivenda peculiar: una caseta de pesca unida a un moll de
Nova York per una palanca. Dorm en una hamaca, i guarda cerveses fresques i
material robat en una caixa al fons del mar. Candy és una noia que duu mala
vida. Al seu Diccionari del cinema negre Xavier Coma afirma que és una
prostituta. Suposo que es pot deduir. En qualsevol cas, freqüenta males
companyies, com ara uns agents secrets soviètics que, a més, la fan anar amunt
i avall amb microfilms robats. Skip i Candy es troben al metro. Ell s’hi acosta
amb un diari i, amb dits de professional, li roba el moneder. Massa tard se
n’adona Candy, que torna a casa amb les mans buides. El seu “amic”, de qui ella
ignora la condició d’espia comunista, li ordena que trobi el carterista. No és
l’única que el busca. S’organitza una cacera general. Agents de l’OSS (agència
predecessora de la CIA), espies al servei de Moscou, Candy, tothom vol trobar
Skip McCoy. És trepidant aquest film, en perpetu estat
d’acceleració gràcies al nervi narratiu de Samuel Fuller, que filma amb més
primers plans del que era normal a l’epòca.
Potser el més curiós de tot és contemplar els
agents de l’OSS apel·lant al patriotisme del carterista Skip per tal que els
ajudi. “If you refuse to cooperate you’ll be as guilty as the traitors who
gave Stalin the A-bomb.” Skip veu de seguida que li estan fent “onejar la
bandera”: “Are you waving the flag at me?”
Coma afirma que no es tracta d’una pel·lícula
anticomunista perquè “els missatges en contra del comunisme són emesos pel
lumpen social, amb la qual cosa resulta destruït el discurs idelològic que
recorre la superfície del relat”. No hi estic d’acord. És cert que els qui
combaten els comunistes són un carterista, una prostituta i una confident
(Mou), però justament la seva lluita –clarament patriòtica: el comunisme és
contrari als fonaments de la nació– els redimeix. Als dos supervivents -Skip i
Candy- els espera un futur millor, lluny del submón en què malvivien, gràcies a
haver arriscat la vida per combatre la trama d’espionatge soviètica. La total indiferència política inicial
de Skip McCoy –“ So you’re a Red, who
cares? Your money is as good as anybody else’s”- deixa pas
a un inesperat patriotisme, que resulta recompensat amb la reinserció social.
Per tant, a parer meu, el film és clarament anticomunista, circumstància que a
aquestes altures, per cert, no hauria de causar cap problema.
