TWO RODE TOGETHER (1961)

 

1961. Columbia. Director: John Ford. 109 minuts. Color.

Guió: Frank Nugent. Novel·la: Comanche Captives, de Will Cook (1960).

Música: George Duning. Fotografia: Charles Lawton, Jr.

James Stewart (Guthrie McCabe), Richard Widmark (Jim Gary), Shirley Jones (Marty Purcell), Andy Devine (Posey), John McIntire (Frazer), Linda Cristal (Elena), Henry Parker (Quanah Parker). 

Títols: Dos cavalquen junts; Les deux cavaliers; Cavalcarono insieme. 

La dura realitat

Aquest western és la negació de l’optimisme final de The Searchers (1956). Si allà John Wayne, després d’anys de recerca, aconseguia retornar a casa Natalie Wood, capturada de petita pels indis, aquí aquest objectiu és impossible. Un grup de gent, amb la millor voluntat, vol recuperar familiars que van caure en mans dels comanxes fa quinze o vint anys. Per això, l’exèrcit es posa en contacte amb Guthrie McCabe, actualment marshal de Tascosa, que anys enrere havia tingut tractes amb Quanah Parker, cap dels comanxes. McCabe és un personatge cínic que només es mou pels diners. A Tascosa, l’espavilat McCabe rep el deu per cent dels beneficis de tots els negocis de la ciutat; al campament dels familiars, només accedeix a negociar els alliberaments dels indis a canvi de tots els diners que tinguin. James Stewart es troba, doncs, a les antípodes dels seus personatges habituals, però és més que convincent en el paper.

El tinent Jim Gary (Richard Widmark, també formidable), amic de McCabe, l’acompanya en l’empresa i es desespera quan veu la seva cobdícia. I encara més es desespera un vespre, al campament, quan McCabe, que ha begut força, es deixa anar i explica la veritat de tot plegat a Marty Purcell, la noia que busca el seu germà petit, capturat pels indis quan tenia cinc anys. És el diàleg per excel·lència de la pel·lícula. La cerimònia d’iniciació que descriu McCabe, per cert, es correspon a la que es va poder veure nou anys després a A Man Called Horse (1970).       

Guthrie McCabe: Quan temps fa que va ser feta aquesta foto? 

Marty Purcell: Dotze anys com a mínim. Ara en deu tenir cap a disset.    

Guthrie McCabe: Cap a disset, cap a disset… Em dóna una foto d’un nen de cinc anys de cabells arrissats amb uns pantalons curts de vellut i creu que això m’ajudarà, eh? Li agradaria que li digués com és ara aquest angelet?     

Jim Gary: Vinga, Guthrie, para ja.      

Guthrie McCabe: No, no, no, que ho sàpiga. Ja és hora que algú d’aquest campament ho sàpiga. Ara i aquí. Deixi que li digui una cosa. Ara aquest nen porta unes trenes llargues fins aquí. Unes trenes fortes i pudents, plenes de greix de búfal. I té una cicatriu aquí a l’espatlla, que és on li van posar els ganxos i li van travessar la carn. Amb unes corretges de cuir el van hissar i, penjat així, al nen se li va anar esqueixant la carn fins que els ganxos van sortir, i això només per demostrar que és un home. Ha oblidat l’anglès. Només grunyeix comanxe. Només grunyeix. I ha matat. I ha arrencat cabelleres, cabelleres d’home blanc. I si tingués una oportunitat, noia, et violaria. (Jim Gary, alarmat per la cara d’horror de Marty, el vol fer callar, però no pot) Quan hagués acabat, et passaria a un altre dels mascles de la tribu a canvi d’un bon ganivet o d’un mal rifle. I ara què? És això el que vol que li torni, eh? És això el que vol? (1)        

És un monòleg impressionant, i encara més perquè el diu un amargat James Stewart. El canvi de papers amb Richard Widmark, que en principi semblava més adequat per al paper, és un dels gran encerts del film.  

La pel·lícula té un plantejament argumental apassionant i seqüències tan antològiques com la llarga conversa vora el riu, amb pla fix frontal, entre James Stewart i Richard Widmark. També té elements còmics bufonescos, tan del gust de John Ford, en especial a càrrec d’Andy Devine, sergent de panxa enorme (li serveix, fins i tot, d’arma letal a les baralles). Però tot i això, la pel·lícula no acaba essent gaire satisfactòria. Al mateix John Ford no li agradava el guió i la va rodar mig obligat. Potser el més decebedor és que McCabe, a la segona part, abandona el cinisme, es torna decent i actua com un cavaller amb Elena de Madariaga, una mexicana de noble presència que ve de patir un llarg captiveri. L’enfrontament, de nit, en un fals exterior, entre McCabe i l’indi Stone Calf, que ve a recuperar la seva squaw, és molt poc convincent.

Impressiona molt més el terrible desenllaç de l’adopció de Running Wolf, un noi indi que mai no hauria d’haver estat rescatat i que es passa l’estona cridant que és un comanxe. Ningú no el reconeix, però acaba absurdament afillat per una dona pertorbada que s’esforça a creure que aquell és el seu fill retrobat. La dona l’allibera de les cadenes i el noi comanxe la mata. Tot seguit, la gentada agafa el noi i el linxa a l’esplanada mateix del campament. Just abans de ser penjat, Running Wolf havia escoltat uns sons d’una caixeta de música i n’havia quedat captivat. Marty Purcell descobreix en aquest instant que el noi comanxe és el seu germà. Ni ella ni el tinent Jim Gary, però, poden fer res per evitar-ho. L’intent de recuperar el passat ha acabat en tragèdia. 

(1) McCabe: How long has it been since that picture was taken? 

Marty: At least 12 years. I think he’d be about 17 now.    

McCabe: About 17, about 17. You give me a picture of curly headed 5-year old kid with velvet knee-britches and you think it’ll help, huh? Would you like me to tell you what this little angel looks like now?     

Jim: Come on, Guthrie, cut it out.     

McCabe: No, no, no. Let her know. It’s about time somebody in this camp knows. Here, here. Now, let me tell you something. That kid has braids down to here now. Stiff, stinking braids filled with buffalo grease. And he’s got a scar there right in his shoulder where they stuck the pins right in through his flesh. They took some rawhide ropes amb hung him like that so he’d sort of dangle like that until the kid tore himself off these pins just to prove he’s a man. He forgot his English. He just grunts Comanche now. Just grunts. And he’s killed. And he’s taken scalps, white man’s scalps. And given a chance, sister, he’d rape you. (…) When he’s finished, he’d trade you off to one of the other bucks for a good knife or a bad rifle. Now, is that what you want me to bring back to you, huh? Is that what you want?