1959.
USA (Universal). Director: Jack Arnold. 77 minuts. Color.
Guió: Gene L. Coon. Argument: Howard Amacker.
Música: Herman Stein. Fotogtrafia: Harold Lipstein.
Audie Murphy (John Gant), Charles Drake (Dr. Luke Canfield), Joan Evans (Anne
Benson), Virginia Grey (Roseanne Fraden), Willis Bouchey (Sheriff).
El
pistoler pacient
Aquest és, indiscutiblement, un
dels millors westerns d’Audie Murphy. L’argument és excel·lent i
genera una gran tensió al llarg de tota la pel·lícula. Murphy és John Gant,
pistoler letal, un killer amb una
reputació tan enorme que quan es presenta al poble de Lordsburg, tothom es
queda esfereït i acovardit. Gant és conegut per arribar a un poble determinat,
demanar habitació a l’hotel i esperar tranquil·lament el moment de complir el
contracte criminal que l’ha dut fins allà. Només mata en defensa pròpia,
després de provocar la seva víctima. A Lordsburg la histèria es desferma entre
els poderosos, que pensen que algun dels seus enemics ha contractat Gant. El
banquer de la ciutat, incapaç de disparar a sang freda, des de la finestra del
banc, contra el killer, s’acaba
matant al seu despatx. John Gant no s’immuta.
És un pistoler malaltissament calmat, trist i
filosòfic. Traspua fàstig existencial. No creu que ell dugui el mal enlloc,
sinó que, simplement, el fa emergir. Té bones converses amb el doctor Canfield,
amb qui juga a escacs (el doctor amb peces blanques, el pistoler amb peces
vermelles).
John Gant: I like you,
phisician. You’re like me. You and I may well be the only two honest men in
town.
Dr. Canfield: Don’t compare us. We have nothing in common
John Gant: Everybody dies.
S’ha escoltar la veu d’Audie Murphy, suau i
lànguida, dient “everybody dies”. Més endavant, John Gant explica una bona
paràbola –potser no precisament evangèlica- al metge: “Imaginem-nos dos lladres. Un home a qui aquests lladres han robat em
ve a veure i em diu que en mati un, i jo ho faig. L’altre lladre es posa malalt
i està a punt de morir, però un metge el cura i el lladre torna a robar. Qui és
el dolent d’aquesta obra? Jo o el metge?”
La pel·lícula té grans moments: l’enfrontament
amb el sheriff, l’intent d’expulsió que Gant resol assenyalant els cinc homes
que liquidarà abans de ser abatut, i tot el tram final, quan John Gant, a
l’hotel, arranca un tros de vestit d’Anne, per poder-lo després mostrar al seu
pare, el jutge, i matar-lo d’un atac de cor. Llavors arriba el metge i fereix
Gant amb un martell. És memorable la frase final de Gant, pistoler fatalista
que explica la paradoxa abans d’allunyar-se: “A lot of people would like to kill John Gant. But it took a healer with
a hammer to make it easy to them.”
