1956. USA (RKO). Director: Fritz Lang. 80 minuts. B/N (13
de setembre)
Guió: Douglas Morrow. Fot: William Snyder. Música: Herschel
Burke Gilbert.
Dana Andrews (Tom Garrett), Joan Fontaine (Susan Spencer),
Philip Bourneuf (DA Roy Thompson), Sidney Blackmer (Austin Spencer), Shepperd
Strudwick (Jonathan Wilson), Arthur Franz (Bob Hale).
Idees, necessitats i venjances
La darrera
pel·lícula americana de Fritz Lang té un argument sorprenent, escandalós,
infame. Tom Garrett, periodista reconvertit en escriptor, necessita urgentment
un tema pel seu segon llibre. El seu futur sogre, Austin Spencer, director d’un
prestigiós diari i ferm defensor de l’abolició de la pena de mort, li proposa
una idea: enganyar el fiscal Roy Thompson, tan hàbil com despietat, preparant
proves falses per tal d’incriminar el mateix Garrett en el cas d’un crim sense
resoldre. Dit i fet, Spencer i Garrett van sembrant proves que incriminin el
segon en l’assassinat d’una corista, Patty Gray. Ben aviat Garrett és detingut,
jutjat i sentenciat a mort. La primera sorpresa arriba ara: quan Spencer ha de
presentar el material que prova que tot ha estat una farsa, és atropellat mortalment
per un camió i les proves -¡oh, quina mala sort!- totalment destruïdes. La
segona sorpresa arriba al final, quan sempre que Garrett està a punt de ser
alliberat. L’home, però, es delata i acaba confessant a Susan Spencer, l’eterna
promesa, que sí que és realment l’assassí de Patty, antiga esposa que no li
volia donar el divorci. Susan, esbalaïda, envia sense contemplacions l’estoic
Garrett a fregir-se a la cadira elèctrica. És evident que la filla no compartia
l’opinió del pare sobre la pena de mort.
Aquesta és una pel·lícula petita,
sòbria, amb poc atractiu visual, però amb un magnífic repartiment. A l’inici
sorprèn, francament, que Dana Andrews, amb 47 anys, i Joan Fontaine, amb 39,
encara estiguin per casar. Ell va posposant el casament al·legant que ha
d’escriure la segona novel·la, però això provoca una frustració sexual tremenda
en Joan Fontaine. El molt despietat final -ella té el poder d’estalviar-li
l’execució i no ho fa- té molt a veure amb aquestes necessitats infinitament
posposades. Ja li anticipa el sogre, al començament: “You get engaged to my
daughter, and all you can think about is capital punishment?”
Si la primera visió d’aquet film,
deixa estupefacte i decep, la segona, quan ja se sap tot, es valora com una
peça prou valuosa -una mena de cruel cirereta del pastís- de la impressionant
carrera americana de Fritz Lang.