2004. USA, UK. Director: Wolgang Petersen. 163 minuts. Color.
Eric Bana (Hèctor), Brad Pitt (Aquil·les) Diane Kruger (Hèlena), Orlando Bloom (Paris), Sean Bean (Ulisses), Peter O’Toole (Príam), Brian Cox (Agamèmnon).
La Ilíada
Troia és una pel.lícula èpica sensacional. Per aquell qui hagi llegit La
Ilíada és un somni fet realitat. Els exquisits protesten per les llibertats
que el film es permet, com ara que la Guerra de Troia va durar molts anys i no quatre
dies. Però si a Shakespeare li aplaudim la compressió dramàtica -agrupar esdeveniments allunyats en el temps- ¿per què no fem el mateix amb Troia?
Sí, algunes llicències són excessives, com ara que Agammèmnon mori a mans de
Briseida i no torni a Grècia (per ser assassinat) , però no té més importància.
Troia és una gran adaptació de la Ilíada, vistosa, èpica, colossal, però també
molt delicada en els moments més íntims. Tot és aquí: la fúria assassina
d’Aquil·les, la gran dignitat d’Hèctor, el silenciós patiment d’Andròmaca,
l’ànsia de poder d’Agammèmnon, el desig de venjança de Menelau, la feblesa de
Paris, la bellesa llegendària d’Hèlena, la intel·ligència d’Ulisses, la
ferotgia d’Àjax, la ingenuïtat del pobre Patrocle… Els actors es fan seus els
mítics personatges amb gran convicció. Brad
Pitt i Eric Bana
són i seran ja per sempre Aquil·les i Hèctor. El primer vol que el
seu nom perduri, aspira a la immortalitat i per això s’apunta a la Guerra de
Troia, encara que la seva mare li ha dit que hi morirà; Hèctor, en canvi,
guerrer més amant de la pau que de la guerra, només pretèn assaborir una vida
tranquil·la al costat de la seva esposa Andròmaca i del seu fillet.
Pobre Hèctor! Primer veu
com el seu frívol germà s’emporta Hèlena d’Esparta; després contempla la
covardia de Paris, que l’obliga a matar Melenau a traïció; més tard, no pot
convèncer el seu pare, el rei Príam, que seria un error atacar els grecs a la
platja; després, creient que lluita amb Aquil·les, mata el jovenet Patrocle;
finalment, es veu obligat a lluitar amb Aquil·les. El combat dels dos herois
principals de la Guerra de Troia és impressionant. Des de dalt del palau de
Troia, Príam, Paris, Hèlena i la soferta Andròmaca, que tot plegat ja deixa de
mirar, assisteixen a la mort d’Hèctor. La pel·lícula no acaba on ho fa La
Ilíada (el funeral d’Hèctor) sinó que també inclou la popular història
del cavall de Troia, per no decebre els espectadors. Però el drama ja ha
acabat.
En fi, la Ilíada
s’ho mereixia, i així ha arribat a milions de persones que mai no la llegiran. Aquest
film conté alguns efectes digitals (la immensa flota grega creuant el mar, per
exemple), però es va rodar a l’aire lliure, i el sol és el sol i la pols és la
pols. Hollywood, de tant en tant, encara és Hollywood.
