2024.
USA. Director: David Leitch. 126 minuts. Color.
Guió:
G.A.Larson, D.Pearce. Fotografia: Jonathan Sela. Música: Dominic Lewis.
Ryan
Gosling (Colt Seavers), Emily Blunt (Jody Moreno), Aaron Taylor-Johnson (Tom
Ryder).
Certa decepció produeix aquesta
pel·lícula, quan es veu i més encara quan es recorda. Sobra metratge i sobra acció, explosions i vehicles fent tombarelles, i falta un guió més ben escrit.
Els diàlegs entre els carismàtics protagonistes, per exemple, són molt
millorables. A part d’això, la química entre Ryan Gosling i Emily Blunt va molt
escassa. Ell, trapella simpàtic, necessitaria una Emma Stone al seu costat, una
actriu més divertida i joganera. A Blunt li falta ritme. La seva història d’amor,
a més, resulta molt estranya, perquè parlen i actuen com si fossin dos adolescents
afrontant el seu primer amor. A veure, tenen una edat -tots dos per damunt dels
40 anys- i no poden anar així per la vida, queda molt estrany.
La pel·lícula fa un homenatge
sincer i emocionant als dobles d’acció, els especialistes, i en aquest sentit el
film triomfa plenament, perquè hi ha acció a dojo -rodant pel·lícules i fora
del món del cinema- però esgota una mica, francament. De nou, cal lamentar la
contenció inexistent del cinema actual. La pel·lícula no s’acontenta explicant
la història d’un especialista en hores baixes que remunta el vol -amb això n’hi
hauria hagut prou-, sinó que inclou una rebuscada trama de thriller, explosiva
però barata. Cinema de crispetes, en definitiva, que els devoradors principals
de crispetes, els jovenets, han esquivat, segurament perquè per ells Ryan
Gosling i Emily Blunt -que s’esforcen a buscar la font de l’eterna joventut amb
tints i estiraments- són gent gran.
