1953. USA (20th Century-Fox). Director: Roy Ward
Baker. 93 minuts. Color.
Guió:
Francis Cockrell. Fotografia: Lucien Ballard. Música: Paul Sawtell.
Robert Ryan (Donald Carson III), Rhonda Fleming
(Geraldine Carson), William Lundigan (Joe Duncan), Henry Hull (Sam Elby).
%20-%20Copy.png)
En una excursió pel desert de Mojave,
l’insuportable milionari Donald Carson III cau del cavall i es trenca una cama.
La seva dona Geraldine i l’enginyer de mines Joe Duncan, amants des de fa poc,
li asseguren que tornaran aviat amb ajuda; el seu propòsit, però, és deixar-lo
morir al desert. Passen les hores i Carson, que jeu entre les roques només amb
una manta, una cantimplora i una pistola, s’acaba adonant de l’esperit criminal
d’aquell parell. Inicia, amb la cama trencada, un dur periple de supervivència.
Mentrestant, Geraldine i Joe Duncan han avisat de la desaparició de Carson,
però no han dit res de la cama trencada i, a més, han situat l’home a unes 60
milles d’on realment l’han deixat. Instal·lats a Los Angeles, els dos amants es
banyen a la piscina, beuen martinis i conversen xiuxiuejant en restaurants de
luxe tot esperant que passin els dies i Carson es converteixi en cadàver al
desert de Mojave. Geraldine, això sí, té algun escrúpol i intenta
autoenganyar-se sobre la seva responsabilitat criminal: “It’s not like killing him exactly...”, sol afirmar. La desenganya
Joe Duncan, que sap que no hi ha cap diferència entre disparar una bala i
abandonar algú a la seva mort.
_630_474.png)
La pel·lícula se centra especialment en els
titànics esforços de Carson per sobreviure. Robert Ryan sua la cansalada
arrossegant-se pel desert, alimentant-se de cactus i intentant caçar algun
conill, però és opinable si el seu continu relat en off ajuda o perjudica
l’èpica del seu viacrucis. Jo potser em decantaria per la segona opció. El
director, l’eficaç Ward Baker, es permet algun encadenament oportú: Carson
rosegant qualsevol cosa i tot seguit, Geraldine i Joe fent àpats exquisits.
El tram final és especialment inspirat.
Passada una setmana, Joe Duncan, per assegurar-se de la mort de Carson, fa un
vol en avioneta, però detecta una foguera acabada d’apagar, senyal que indica
que l’home és viu. Caldrà rematar-lo, doncs. Els dos amants tornen al desert
amb cotxe, però les coses es compliquen i Geraldine, sempre tan amable, ja es
disposa a abandonar Duncan al desert, com havia fet amb el marit. La noia és
així. Una baralla final apoteòsica entre els dos homes a la cabana d’un miner
solitari acaba de manera adequada aquesta notable pel·lícula. Robert Ryan i
Rhonda Fleming, magnífics tots dos, la fan indispensable, el primer per la
ferotge determinació que mostra, i la segona perquè és molt guapa, té molta
classe i, a més, desplega un considerable instint criminal. Què més es pot demanar?
