1944. USA (Warner Bros.) Director: Raoul Walsh. 102
minuts. B/N (22 d’abril)
Guió: Laszlo Vadnay, R.Buckner, Joe May. Fot: Sidney
Hickox. Mús: A.Deutsch.
Errol Flynn (Jean Picard / Jean Emil Dupont), Paul
Lukas (Inspector Bonet), Jean Sullivan (Marianne), Lucile Watson (Mme. Maret).
Al cap i a la fi, era
francès
1943. El delinqüent Jean Picard, capturat finalment
per l’inspector Bonet, està a punt de ser guillotinat. Al
darrer moment, però, l’aviació britànica bombardeja París i Picard, passades
les explosions, es desperta entre la runa i fuig. Aviat es planta a Bordeus,
amb la xicota i la roba d’un col·lega. Però el col·lega l’ha traït i aviat
arriba Bonet, que l’emmanilla. No hi pot haver un inici més atractiu ni
aventurer. La resta del film és igualment atractiu, però menys aventurer. Aquí,
a diferència dels dos altres títols del cicle antinazi, Errol Flynn no té una
missió externa per complir sinó una de més subtil i profunda: la seva
transformació personal. De tornada en tren a París, Bonet i Picard es troben
que un sabotatge de la Resistència -la destrucció d’un pont- interromp la
marxa. El diari Le Petit Limousin informa de les represàlies dels nazis: “100 otages seront executés si le saboteur
n’est pas découvert avant cinq jours”. Llavors Picard té una idea:
oferir-se ell mateix com a sabotejador. El seu argument és convincent: “A hundred innocent lives for one guilty one”. Reflexiona Bonet al bar de l’estació –hi ha un gran pla: les ombres
dels ostatges a la paret, desfilant- i hi accedeix.
El film, de titol shakespearià (1), és magistral
registrant els vaivens morals de Jean Picard, la impostura i la sinceritat, els
vells instints i els nous anhels. A poc a poc,
descobreix que la vida d’un home com ell pot acabar tenint sentit si opta pel
sacrifici personal. Errol Flynn està impressionant. Comprenia molt bé Picard,
perquè durant la guerra es va sentir més útil que mai fent films bèl·lics. La
mirada d’admiració de Bonet (esplèndid Paul Lukas) davant l’evolució de Picard
és la nostra davant Flynn. Destaca la malenconia per la vida que hauria pogut
viure, com quan, en un bonic passeig pel camp amb Marianne, ella diu “We’ll find each other again someday,
somewhere”, i ell contesta que no, i la tristesa és infinita. Amb contenció
admirable, sense excessos, mostra Walsh l’escena final, quan Bonet acompanya
Picard a la Gestapo. És un càlid comiat, molt emotiu. L’epíleg ens recorda que
el film pertany al gènere de la propaganda. Mariannne pregunta a Bonet com era
realment Picard, en el fons del seu cor: “You were his friend, you knew him
well. What is he really like, deep in his heart?”. Respon Bonet amb fermesa
i orgull: “He was a Frenchman!”
(1) “Els dos
cavallers de Verona” (Acte 1, Escena 3): “O, how this spring of love resembleth
/ The uncertain glory of an April day, / Which now shows all the beauty of the
sun,/ And by and by a cloud takes all away!”
Aquesta és la traducció de Josep M. de Sagarra: “Oh, com s’assembla,
aquest amor en brot, / a aquell dia abrilenc de gràcia incerta / que ara, amb
la llum del sol, net es desperta / i ara ve un núvol i s’ho emporta tot!”
