1996.
USA. Guionista i director: Douglas McGrath. 104 minuts. Color.
Novel·la:
Emma, de Jane Austen (1815). Fot: Ian Wilson. Música: Rachel Portman.
Gwyneth
Paltrow (Emma Woodhouse), Jeremy Northam (George Knightley), Toni Collette
(Harriet Smith), Alan Cumming (Philip Elton), Ewan McGregor (Frank Churchill),
Greta Scacchi (Anne Taylor Weston), Polly Walker (Jane Fairfax).
Emma Woodhouse té el tir amb arc com un dels seus
entreteniments preferits. Res de més apropiat, perquè la noia té una afició
irresistible a apuntar i a disparar, tant fletxes com consells matrimonials. Té
la millor de les intencions, una confiança cega en el seu criteri (si és més
intel·ligent i cultivada que els alters, ¿per què no ha de saber millor que
ells què els convé?), però no n’encerta ni una i, per culpa seva, gairebé
esgarria la felicitat dels alters, i la seva pròpia. És el cas de la seva amiga
Harriet, a qui Emma persuadeix de no casar-se amb un pagès que li agrada, el
senyor Martin, perquè seria baixar en l’escala social i li proposa, com a
substitut, el pastor Elton (pastor d’ànimes, no d’ovelles), el qual, en
realitat, no té interès en Harriet sinó en la pròpia Emma. Tan perspicaç que es
creu, la nostra protagonista, i no s’adona de res.
