1931. USA (Paramount). Director: Richard Wallace. 72
minuts. B/N (28 març)
Guió: Herman J. Mankiewicz. Fotografia: Victor
Milner.
William Powell (Michael Trevor), Carole Lombard (Mary
Kendall), Wynne Gibson (Irene Hoffa), Lawrence Gray (Frank Reynolds), Guy
Kibbee (Harry Taylor).
Redempció
impossible
Fa uns anys Michael Trevor era tota una
promesa del periodisme americà, però, ingenu, va pagar uns plats trencats que
no li corresponien i ara, desenganyat i cínic, viu exiliat a París fent veure
que és un Hemingway escrivint una gran novel·la. En realitat, però, publica un
setmanari clandestí en anglès, anomenat American Scandal Sheet, amb el qual,
com el nom indica, publica draps bruts d’americans rics que corren per París
amb ganes d’aventures nocturnes pujades de to. Trevor, elegant, tot un home de
món, té contactes a tots els clubs i redacta els escàndols; abans de
publicar-los, amb l’article a la mà, es fa el bon samarità i ofereix al ric en
qüestió la possibilitat que l’escàndol no sigui publicat. És així com, a
l’inici del film, aconsegueix treure-li 2000 dòlars a Harry Taylor, milionari i
oncle de Mary Kendall.
Quan Michael Trevor i Mary Kendall es troben
cara a cara, l’atracció és inmediata. La companyia d’una noia tan atractiva i
desimbolta com Mary Kendall (Carole Lombard, sempre fabulosa), fa despertar en
Trevor, que viu sense viure, el desig
d’abandonar una vida tan menyspreable. Mary l’estima, ell l’estima, ja entreveu
el casament. Però el futur no es pot edificar damunt d’una mentida. Trevor, amb
coratge, confessa a Mary la seva trista condició: “I live by my wits”,
li diu. Un enginy pervers, és clar. La conversa, que té lloc en un parc, és
magnífica. Ella, que ja es veia abocada a un casament sense amor amb l’avorrit
Frank Reynolds, jove de Pittsburgh com ella, reacciona de manera sorprenent.
Arriba a dir que fins i tot li agrada la notícia, perquè aquesta taca en el
passat de Trevor -ho veu com a passat però només fa un dia que ell s’ha retirat
de xantatgista- el converteix en un home més entranyable. La imperfecció el
millora, perquè ja no és aquell gentleman tan impecable que la tenia un pèl
acomplexada.
La felicitat sembla a l’abast de la mà per a
Michael i Mary, però no serà així. Trevor té una sòcia en el negoci, i antiga
amant, de nom Irene Hoffa. No el vol deixar marxar, i menys amb una noia tan
atractiva i amb tants diners. Irene delata Trevor a la policia, que ipso
facto l’obliga a abandonar França. Trevor desenganya Mary, ella li clava
una bufetada de rigor, i ell ja prepara les maletes cap a Ciutat del Cap. El
millor gir arriba llavors, quan Irene Hoffa, mig penedida, s’ofereix per
acompanyar-lo en el viatge. Trevor, resignat, acepta: “Well, I’m taking so
much excess baggage, I suppose I might as well take you too.”
És demolidor el final: dos vaixells amb rumbs
diferents; en un, Trevor, catatònic, en companyia d’Irene Hoffa, que no
aconsegueix que li faci cas; en l’altre, camí d’Estats Units, Mary Kendall,
prou feliç de tenir al costat el lleial i fiable Frank, i amb moltes ganes
d’oblidar París i arribar a Pittsburgh.
Un bon melodrama, doncs, il·luminat per Carole
Lombard i amb la sòlida presència de
William Powell, sempre un gentleman, fins i tot en la derrota més amarga.
