1929.
USA (Metro). Directors: J. Wesley Horne, Leo McCarey. 19 minuts. B/N
Productor: Hal Roach. Guió:
H. M. Walker, Leo McCarey. Fot: George Stevens.
Stan
Laurel (Stan), Oliver Hardy (Ollie), James Finlayson (el propietari de la
casa).
Destrucció i flegma
En
aquest curt antològic, Laurel i Hardy es dediquen a vendre avets de Nadal porta
a porta. Són educats però insistents. Quan una dona afirma que no en vol cap,
li comenten que potser el seu marit sí que en voldria un. No és una bona
pregunta, perquè ella, enfadada, respon que no té marit. Llavors intervé Stan
Laurel amb una pregunta hipotètica genial: “If you had a husband, would he
buy one?” La hipòtesi no és ben rebuda i el cop de porta és definitiu.
“From
now on, I’ll do the talking”,
afirma Hardy (sempre amb rètols: el film és mut), però a partir d’aquí la
xerrera passa a segon terme i l’acció domina. El següent client (el calb i
bigotut James Finlayson), tampoc no vol cap avet de Nadal, però quan Laurel i
Hardy van trucant el timbre una vegada i una altra (perquè l’avet o la
gabardina d’Stan queden esnganxades a la porta), l’home s’enfada fora mida i
amb unes tisores de podar talla l’avet. A partir d’aquí s’inicia una escalada
destructiva colossal, per torns que són escrupolosament respectats pels dos bàndols.
Aquesta és la gràcia de l’invent: quan Laurel i Hardy van destrossant la casa,
l’home no fa res, només mira i s’indigna; i igualment, quan l’home es va
carregant el seu cotxe, Laurel i Hardy tampoc no intervenen, ho contemplen i
prou. És surrealista, és formidable.
Aquesta
apoteosi destructiva tan flegmàticament contemplada converteix aquest curt en
un dels més divertits de la llarga i profitosa trajectòria del Prim i el Gras.
