2024. USA. Dir: Richard Linklater. 115 min. Col.
Guió: R.Linklater, Glen Powell. Fot: Shane F. Kelly. Música: Graham Reynolds.
Glen
Powell (Gary Johnson), Adria Arjona (Madison Figueroa Masters), Austin Amelio
(Jaspers).
Realitat i ficció
Si no se’ns digués que Gary
Johnson, el protagonista d’aquesta meritòria pel·lícula, va ser una persona
real, segurament no ens el creuríem, perquè la gent no sol ser tan versàtil.
Johnson, professor de psicologia i filosofia a la universitat de Nova Orleans,
també era un estudiós de les aus (fins aquí, cap problema), i a temps parcial,
exercia de suposat assassí a sou per a la policia, a fi d’enxampar els clients
d’aquesta mena de professionals. El film exposa amb tranquil·litat els diversos
aspectes de la vida de Gary Johnson, amb explicacions a l’aula sobre Nietzsche
o Freud (brillant quan parla del “jo, superjò i allò” freudians) i amb intervencions
a peu de carrer -o, més, aviat, a l’interior de bars- gravant converses amb
gent despietada que aspira a contractar un assassí a sou per desfer-se d’algú. En
aquesta darrera ocupació és l’home de les mil disfresses i dels mil accents. El
carismàtic Glen Powell, guionista del film juntament amb el director Linklater,
brilla en el paper i és el motiu principal per veure la pel·lícula.
Però, és clar, per exposar la interessant
vida de Gary Johnson, només caldria mitja hora o una mica més. La realitat, doncs,
deixa pas a la ficció quan apareix el personatge de Madison Figueroa Masters,
una noia que vol contractar l’assassí a sou per liquidar un marit violent, però
a qui Gary, que es fa dir Ron per aquests temes, aconsella de buscar una solució
més pacífica. No la vol veure entre reixes, és clar. Bé, la trama es desplega
bé i es resol amb enginy, però és escassament original. L’actriu Adria Arjona
compleix, però el cinema negre està farcit d’actrius que, transitant entre femme
fatale i femme idéale, han estat molt més estimulants.
Destaquem, per acabar, les bones
prestacions del secundari Austin Amelio, i, en el cantó negatiu, que Nova
Orleans, ciutat única que tantes vegades ha aparegut fascinant al cinema, aquí
no existeix realment. Limitacions de pressupost, cal suposar.
