1943. USA (Warner Bros.). Director: Raoul Walsh. 94
minuts. B/N
Història: Leslie T. White. Guió: Frank Gruber, Alvah
Bessie, William Faulkner. Fotografia: Sid Hickox. Música: Adolph Deutsch.
Errol Flynn (Steve
Wagner), Julia Bishop (Laura McBain), Helmut Dantine (Hugo von Keller), John
Ridgeley (Jim Austen), Gene Lockhart (Ernst).
Les inútils paraules
La segona pel·lícula d’Errol Flynn contra els
nazis té un escenari molt atractiu: els paratges nevats del Canadà. L’inici és
formidable: un submarí alemany emergeix entre un mar glaçat; sis militars
–després sabrem que són aviadors- en baixen i inicien la marxa per terra amb
esquís. Com a guies tenen tres indis, que els avisen del perill d’allaus. Els
nazis no en fan cas i acaben tots sepultats sota la neu menys un, el líder: el
coronel Hugo von Keller. L’home, inconscient a la neu, és recollit per dos
policies muntats del Canadà, Steve Wagner i Jim Austen. El primer és d’origen
alemany i Hugo von Keller, astut, el tempta. D’aquí neix el nucli argumental:
Wagner, per desmantellar les operacions dels nazis al Canadà, simula que ja no
se sent canadenc –“The devil with
Canada!”-, abandona la Policia Muntada i espera que els nazis contactin amb
ell. Ho fan de seguida, a través de l’agent Ernst. Von Keller, mentrestant, ha
escapat del camp de presoners on havia estat reclòs. Té nous soldats i té també
un guia expert, Wagner. Però el nazi té un lema –“I trust no one”- i fa venir la xicota de Wanger, Laura, per
assegurar-se que no el trairà. No es fia de ningú Von Keller (gran creació de
Helmut Dantine), que no dubta a exigir a Ernst, que ja té una certa edat, a
participar en la llarga expedició.
És dura la travessia, Ernst no la suporta i
Von Keller el remata (era un mal home, el tal Ernst, però ara ens fa pena). Von
Keller també mata a sang freda Jim, que els seguia a distància i ja s’havia
rendit. Al vespre, davant el mutisme de Wagner, Laura exclama: “No has dit ni una paraula sobre en Jim”. “Les
paraules el faran tornar?”, replica ell. Són lacònics, els herois. Al cap
de molts dies de travessia per la neu, el grup, que només formen ja Wagner, Von
Keller i quatre nazis més, arriba al seu destí: una antiga mina on els alemanys
tenen caixes amb les peces d’un bombarder. Tenen dues bombes per llançar sobre
territori americà. I aquí Wagner hauria de ser assassinat fàcilment, però és
Errol Flynn en un film de propaganda, i per tant, l’heroi desafia la llei de
les probabilitats i triomfa. Brillant film,
admirable Walsh, gran Flynn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada