1953. USA (Universal). Director: Budd Boetticher. 87 minuts. Color.
Guió: Charles K. Peck jr. Fotografia: Russell Metty.
Rock Hudson (Lance Caldwell), Barbara Hale (Revere), Anthony Quinn (Osceola),
Richard Carlson (Major Degan), Lee Marvin (Magruder),
Hugh O’Brian (Kajeck).
La
debilitat i la grandesa
1835, any d’inici de la Segona Guerra Seminola. El tinent Lance
Caldwell, acabat de sortir de West Point, torna a Florida, d’on és originari,
per servir a Fort King. Topa aviat amb el major Degan, un militant amant del
reglament que odia a mort els indis. Caldwell, en va, l’intenta convèncer que
els seminoles, que lidera Osceola, no són pas bel·licosos i que, amb una mica
de bona voluntat, s’hi podria negociar la pau: “I know the language, sir, their customs, Perhaps if I
talk to this… Osceola.” El major, però, és
absolutament inflexible. “The talking days are over.” El seu lema -el
reglament ho és tot- no pot ser més depriment: “I live by the books, I fight by the books and I run
this command by the books.”
El nostre heroi té un passat, una tendra amistat a tres bandes amb
un noi mig seminola, John, i una noia blanca, Revere. Però Caldwell ha estat
fora cinc anys i, mentrestant, han passat moltes coses. Resulta que John és ara
Osceola(1), el famós cap dels seminoles, i resulta que Revere… l’estima. La
veritat, sorprèn veure Barbara Hale esquivant les aproximacions amoroses de
Rock Hudson i, en canvi, remant delerosa pels pantans fins al poblat seminola
per llançar-se als braços d’Anthony Quinn (el qual, per cert, mestís com és,
alterna la colorista indumentària seminola amb vestuari d’home blanc).
Potser el més gran mèrit de la pel·lícula, a nivell dramàtic, és no
caure en el tòpic de l’enfrontament dels dos antics amics, tant en el pla
militar com per l’amor de la noia. Osceola és un cap que només busca la pau, i
Caldwell lluita contra els seminoles a disgust, obligat per les esbojarrades
ordres del major. No es trenca mai l’amistat. Osceola salva un cop Caldwell i
el tinent intentarà fer el mateix al final.
La pel·lícula, notable, té una part molt brillant: l’expedició dels
soldats pels aiguamolls dels Everglades fins al poblat seminola, arrossegant un
canó que acaba al fons d’una bassa de fang. És un periple duríssim i molt autèntic, filmat amb
força per Budd Boetticher en escenaris naturals. L’expedició
és un fracàs total. Els seminoles enganyen els soldats -fingeixen que dormen-
i, saltant des dels arbres, els exterminen gairebé tots. Després el major, per
refer-se de la derrota –l’única derrota que consta en el seu historial
militar-, traeix Osceola amb una falsa treva. És un detall autèntic: Osceloa va
ser capturat quan es va presentar en un fort de Florida per parlar de la pau
(el responsable de la vergonyosa acció va ser el general Thomas Jesup).
Osceloa acaba en un pou i Caldwell, que ha deixat anar tota la seva
ràbia contra el major, reclòs a les seves dependències. La pel·lícula hauria
d’acabar amb l’execució de Caldwell, acusat de la mort d’un sentinella per
voler alliberar Osceola, però en el darrer moment arriben els seminoles, ara
liderats pel bel·licós Kajeck, per endur-se el cadàver d’Osceola. Kajeck
confessa que ell va entrar al fort per matar Osceola: “Era massa dèbil.”
És forçat i increïble, però comprensible. Acaben junts, doncs,
Caldwell i Revere, però amb poc entusiasme per part d’ella. Quan el tinent
acaba dient que Osceola estimava molt el seu poble, ella el rectifica: “Estimava tothom, aquesta era la seva
grandesa”. Està magnífica Barbara Hale, atractiva i arriada, i també Rock
Hudson, un contingut Anthony Quinn i Lee Marvin, molt aplomat com a sergent
fidel al major, però no cec davant els seus excessos.
(1) En realitat, Osceola, de pare anglès i
mare creek, es deia Billy Powell.
