Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2001. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2001. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de juliol del 2023

SPY GAME (2001)

 

2001. USA. Director: Tony Scott. 126 minuts. Color.

Robert Redford (Nathan Muir), Brad Pitt (Tom Bishop), Catherine McCormack (Elizabeth Hadley).  

Un joc pervers

Robert Redford és Nathan Muir, un veterà agent de la CIA. No és un cínic ni un desencantat, és un professional, no pas cruel, però sense escrúpols si ha de sacrificar innocents en alguna missió. Al seu deixeble, Tom Bishop, li costa aprendre aquesta dura lliçó. En la seva primera missió com a espia, a Berlin el 1980, Muir no parpelleja a l’hora de sacrificar Schmidt, una peça  necessària per a l’operació a qui se li havia promès el pas al Berlin Occidental. Bishop es queda esfereït i reclama a Muir que no s’excusi amb allò del bé més gran. Contesta Muir: That’s exactly what it’s about. Because what we do is unfortunately very, very necessary. And if you’re not willing to sacrifice scum like Schmidt for those that want nothing more than their freedom, then you better take a long hard look at your chosen profession, my friend.” 

El debat moral reapareix a Beirut el 1985. És el millor bloc del film, un llarg flash-back que acaba amb Muir ordenant de fer volar tot un hotel per matar un únic terrorista. Bishop no ho suporta més i se’n separa per sempre.  Però el sentimentalisme és un taló d’Aquil·les per a un espia. Ho veiem a l’inici, quan Bishop entra en una presó xinesa per rescatar la seva amant, Elizabeth Hadley (l’atrctiva Catherine McCormack), i en un moment de compassió, dóna un xiclet a un pres torturat; aquest xiclet serà la seva perdició. Muir, llavors, es troba en un dilema: rentar-se les mans o intentar una jugada impossible per rescatar-lo, burlant la pròpia CIA, que es desentén de l’agent caigut. Per descomptat, coneixem prou bé Redford per saber que optarà per la segona opció: és l’ètica del soldat, que consisteix en no abandonar el company ferit.

L’últim quart de la pel·lícula és molt improbable, per no dir absolutament increïble, però és catàrtic, i no desfà la solidesa i la força dramàtica dels tres blocs que la integren: Vietnam, 1975; Berlin, 1980; i Beirut, 1985. Tony Scott, director sense calma vital, es lliura al lideratge de Robert Redford, que atorga profunditat de mirada i entitat moral al film. Redford domina, controla i dóna joc a Brad Pitt, que compleix prou bé, especialment en les escenes que comparteixen; quan està sol, en canvi, flaqueja.  



WHIRLPOOL (1950)

  1950. USA (Fox). Director: Otto Preminger. 97 min. B/N (13 gener) Guió: Ben Hecht, Andrew Solt. Novel·la: Methinks the Lady… , de Guy ...