1938. USA (20th Century-Fox). Director: Allan Dwan. 98
minuts. B/N.
Productor:
Darryl F. Zanuck. Guió: Philip Dunne, Julien Josephson.
Música:
Louis Silvers. Fotografia: Peverell Marley.
Tyrone
Power (Ferdinand de Lesseps), Loretta Young (Eugenie de Montijo), Annabella
(Toni Pellerin), J. Edward Bromberg (Príncep Said), Henry Stephenson (Comte
Mathieu de Lesseps).
El triomf enmig de la devastació
Aquesta és una pel·lícula
novel·lesca sobre la vida de Ferdinand de Lesseps. Els guionistes, brillants,
en van millorar la biografia. El xicot, aristòcrata francès, es mou per la cort
de Lluís Napoleó com un peix a l’aigua. El veiem a l’inici jugant a
tennis-frontó, i l’ambient és tan elegant que en un descans els jugadors fins i
tot beuen xampany. Lesseps està enamorat d’Eugenia de Montijo. Un dia, en una
festa a palau, un endeví que veu el futur en una taula de sorra, pronostica a
Lesseps que construirà un canal i a Eugenia que viurà cent anys i serà reina
(els endevins de cine són infal·libles). Tot seguit, Lluís Napoleó escolta una
broma inoportuna que Lesseps fa sobre ell i decideix enviar-lo a Egipte.
Lesseps, eufòric pel viatge, corre a dir-ho a Eugenia: “Oh,
Eugenia, estimada, marxo cap a Egipte d’aquí a una hora i tres quarts. Es cases
amb mi?”. No s’immuta ella, ni per una probable absència
de cinc anys. La comtessa pica més alt: “Oh, Ferdinand, estàs
boig?” Lesseps: “No. Sí.”(1) L’home arriba amb el cor
destrossat a Port Said. Ni tan sols troba consol en Toni, la simpàtica filla
d’un sergent. Ella se n’enamora des del primer minut, però passaran els anys i
Lesseps mai no la correspondrà. Ell sempre pensarà en Eugenia, fins i tot
després que ella s’hagi casat amb Lluís Napoleó.
La frustració amorosa recorre la vida dels
tres protagonistes de principi a fi. És molt cruel. Eugenia compensa aquesta
frustració amb el poder, Lesseps amb el canal i Toni estant al costat de
Lesseps. Impressionen encara les escenes de la construcció del canal. El film
descriu bé els problemes econòmics que va tenir, i elabora una bona trama que
combina la creixent tirania de Lluís Napoleó amb la intervenció decisiva de
Gran Bretanya gràcies a la victòria electoral de Disraeli. El clímax del film
el constitueix un espectacular huracà sobre el canal. Mor Toni en aquest
huracà, i és esfereïdor el moment que el
vent se l’emporta. Lesseps plora la seva mort i pensa que tenia raó el vell
visir, que deia que si Déu hagués volgut un canal a l’istme ja l’hi hauria fet.
Però el canal es fa i és la pròpia Eugenia de Montijo qui condecora Lesseps. Ja
no es creuen més mirades d’amor impossible. Ara Eugenia és una esfinx. Corre
finalment l’aigua, i els vaixells comencen a creuar el canal. Mira a l’infinit
Lesseps, com s’estilava a l’època, destrossat
per la vida però feliç per l’obra realitzada. Allan Dwan va dirigir amb
vigor el film i un jove i esplèndid Tyrone Power li va donar un immortal alè
estel·lar.
(1) Ferdinand
de Lesseps: Oh, Eugenie, darling, I'm leaving for Egypt in an hour and 45
minutes. Will you marry me?
Eugenie de Montijo: What?
Ferdinand de Lesseps: I'm going there as secretary to the Consulate. Marry me, come with me.
Rene's going for the license.
Eugenie de Montijo: What license? What are you talking about?
Ferdinand de Lesseps: The marriage license! Quick, pack your things, we've just time to get
to the church.
Eugenie de Montijo: But I couldn't possibly do a thing like that, you know I couldn't...
Ferdinand de Lesseps: Don't you understand, I may be gone a year, five years... this may be
our last chance!
Eugenie de Montijo: Oh, Ferdinand, are you insane?
Ferdinand de Lesseps: No. Yes.
