1953. USA (Universal). Director: Budd Boetticher. 79
minuts. Color.
Guió: Steve Fisher, D.D.Beauchamp. Argument: Niven
Busch, Oliver Crawford.
Glenn Ford (John
Stroud), Julia Adams (Beth Anders),
Chill Wills (John Gage), Hugh O’Brian (Tin. Lamar), Mark Cavell (Carlos),
Victor Jory (Jess Wade), Neville Brand (Dawes).
La
redempció del fals desertor
Aquest western, tot i un inici molt intens dramàticament, no decau
i manté el tipus fins al final, gràcies a un guió intel·ligent, a l’enèrgica
direcció de Budd Boetticher i a la presència de dos intèrprets tan atractius
com Glenn Ford i Julia Adams.
Glenn Ford és John Stroud, un soldat destinat a morir, com tots els
seus companys, en el setge de l’Álamo (1836), que ja és a punt de caure sota
les tropes mexicanes que comanda el general Santa Anna. Però un grup de
soldats, preocupats per la sort de les les seves famílies a Texas, decideixen
que un d’ells, escollit per sorteig, abandoni l’Álamo. Guanya John Stroud i, en
el moment decisiu, quan tots els altres -a instàncies del comandant- fan una
passa endavant demostrant lleialtat i coratge infinit, ell es queda quiet i
demana un cavall per marxar. “Mai no
hauria pensat que viuria per veure el dia que Johnny Stroud es convertiria en
un covard”(1), comenta un soldat que no sap res de l’acord secret. És
comprensible que ho pensi, perquè a l’inici hem vist Stroud actuant amb gran
valor dalt dels enrunats murs de l’Àlamo
Ara, però, és el covard de l’Álamo, i així el reben al primer poble
on arriba. Stroud, que ja ha comprovat que ha arribat tard per salvar la seva
família, està absolutament desolat i no té esma per explicar res. La multitud
exaltada gairebé és a punt de linxar-lo pel carrer. El salva l’atac d’un grup
de renegats que, disfressats de mexicans, causen el pànic a Texas per aplanar
la feina a Santa Anna. Stroud fuig amb els renegats, que se’l miren de reüll.
No és popular enlloc, el nostre home.
Fent de sentinella pels renegats, els traeix alertant d’una
emboscada a una caravana de texans. Stroud, al descobert, intenta matar el cap
dels renegats però en ple tiroteig rossola muntanya avall i queda inconscient.
És sorprenent aquest western, i es fa mirar. Potser és massa oportú, però, que
Carlos, el nen mexicà orfe que Stroud ha afillat i que viatja a la caravana,
surti a cavall a buscar-lo… i el trobi. Però això permet que Stroud torni a
veure Beth Anders, que primer li fa d’infermera i després de psicòloga.
Necessitava Stroud comprensió i afecte. Julia Adams és el millor consol
possible per a una ànima torturada. Meravelloses són totes les seqüències entre
ells dos.
Al tram final, arriba la molt esperada rehabilitació del “covard”
de l’Álamo. Els soldats que escortaven la caravana marxen reclamats per Sam
Houston, que està reclutant a marxes forçades un exèrcit per enfrontar-se a
Santa Anna, i Stroud s’erigeix com a nou cap. Té, a més, la benedicció del
tinent Lamar, cunyat de Beth que ara ja comprèn el dilema entre el deure
militar i el deure moral de protegir la família. És brillant l’acció,
magistralment dirigida per Budd Boetticher, sempre precís i vibrant amb la càmera.
Corren les carretes fins a la vora del riu, disparen les dones contra els
renegats i Stroud culmina la feina amb una baralla a tocar d’un salt d’aigua.
És un western realment admirable, en l’acció i en l’amor. No hi ha
petó final entre Glenn Ford i Julia Adams. Ell gairebé ni la mira quan se
n’acomiada per anar cap a la batalla de San Jacinto (la batalla en què els
texans obtindrien una victòria esclatant). El deure el té capficat. “He’ll come back, Miss Beth”, diu el
simpàtic Carlos. “I hope so, Carlos”,
fa Beth, esperançada. “So do I, for both
of us”, conclou el nen. Ves per on, doncs, l’home que havia perdut la
família, en tindrà una de nova ben aviat. És així el món de l’Oest: no hi ha
temps per lamentar-se, només hi ha temps per refer-se.
(1) Soldier:
Never thought I live to see the day Johnny Stroud would turn yellow.
