1942. USA (Warner Bros). Director: Raoul Walsh. 107
min. B/N (25 setembre)
Guió:
Arthur T. Horman. Música: Max Steiner, Leo S. Forbstein.
Errol Flynn (Tinent
Terry Forbes), Ronald Reagan (Of.
Johnny Hammond), Arthur Kennedy (Of. Jed Forrest), Alan Hale (Sarg. Kirk Edwards), Ronald Sinclair
(Sarg. Lloyd Hollis), Nancy Coleman (Kaethe), Raymond Massey (Major
Baumeister).
Un grapat de terra
Aquesta pel·lícula inicia
l’admirable trilogia d’Errol Flynn contra els nazis, dirigida per Raoul Walsh,
que van completar Northern Pursuit
(1943) i Uncertain Glory (1944). A Desperate Journey sorprèn, en plena
Segona Guerra Mundial i amb Hitler arrasant Europa, un plantejament tan
aventurer i desinhibit, sovint molt còmic, i amb una alegre despreocupació per
la versemblança. El film explica les molt improbables però emocionants
aventures d’un grup de soldats aliats, supervivents d’un bombarder abatut, a
l’interior de l’Alemanya nazi. Són l’australià Errol Flynn, l’americà Ronald Reagan, el canadenc Arthur
Kennedy, el veterà escocès Alan Hale i el jove anglès Ronald Sinclair. Aquest
últim és el primer de caure sota el foc enemic. Els seus companys l’enterren a
peu de carretera, i Errol Flynn agafa un grapat de terra i diu un famós vers: “There’s some corner of a foreing field that is for
ever England.” Sonen unes notes de l’himne britànic.
El film, dirigit amb molta
grapa per Walsh, té un dinamisme envejable. Els fugitius són detinguts,
s’escapen, es disfressen d’alemanys, viatgen d’incògnit en el vagó privat de
Goering, sabotegen una fàbrica, es refugien a casa d’un metge, fugen en cotxe i
finalment roben un avió. El protagonisme és col·lectiu i tothom té el seu
moment. Flynn, fidel a ell mateix, empeny el grup cap al risc i a l’aventura.
Kennedy l’hi reprotxa: “Fun? I didn’t get into this war for fun or adventure.” I diu que ell només vol fer la
feina bruta (“hard dirty work”) que
s’ha de fer per després tornar a la vida normal, com tants milions de persones.
És un moment seriós, en què potser els autors del film s’excusen pel to frívol.
Però després torna l’aventura.
Flynn no monopolitza l’acció
però sí duu la torxa en solitari de l’art del comiat. Cap actor no ha
aconseguit igualar-lo. Quina intensitat romàntica! Aquí Kaethe, la filla del
metge i membre de la Resistència, aguanta l’hipnòtic comiat per sentit del
deure envers la pàtria corrompuda, que si no es fon de l’emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada