1928. USA (MGM). Director: Clarence Brown. 91 min. B/N. (15 de desembre)
Guió: Michael Arlen, Bess Meredyth. Novel·la: The Green Hat, de Michael Arlen (1924).
Fotografia: William Daniels. Música: Carl Davis (1983).
John Gilbert (Neville Holderness), Greta Garbo (Diana Merrick), Lewis Stone (Dr. Hugh Trevelyan), John Mack Brown (David Furness), Douglas Fairbanks Jr. (Jeffry Merrick).
Rics i desvalguts
Rics i consentits,
Diana i Jeffry Merrick són dos germans que fan vida temerària (ella) o
alcohòlica (ell). Necessiten algú que els apuntali. Diana té Neville; Jeffry,
un amic, David, a qui idolatra. Tot es torça quan el pare de Neville, per
allunyar-lo de la dissipada Merrick, li aconsella d’anar a Egipte a fer
fortuna. Entre l’honor familiar i la passió amorosa, Neville escull la primera
opció. Diana, que ja li havia advertit que no l’esperaria, es casa amb David,
perpetu enamorat a l’espera. El matrimoni és vist i no vist. David, tot un rei
dels desfalcs, se suïcida tirant-se per la finestra. Jeffry, destirotat,
carrega la culpa a la germana i acaba bevent fins a matar-se. Diana, per salvar
el nom del seu marit, no fa públic els seus delictes. “David died… for decency”, és l’únic que diu. Malvista per la gent
del seu cercle, abandona Anglaterra. L’exili era un destí natural per a la
Garbo, que es movia pel terreny de la infelicitat existencial com pel corredor
de casa.
L’argument d’aquesta
pel·lícula no és res de l’altre món, però la interpretació de Greta Garbo i la
direcció de Clarence Brown la converteixen gairebé en una obra mestra. Brown,
director de capçalera de la Garbo -set vegades van treballar junts-, fa uns
travellings memorables, plens de significat. Per exemple, després de la mort de
David, un travelling cap enrera mostra Diana sola al seu pis; o quan Neville, a
casa amb convidats, només pensa en Diana tot i estar a punt de casar-se, un
travelling cap endavant l’aïlla de tothom. Hi ha també un ús admirable del pla
detall (aquest anell de Diana que, si llisca pel dit i cau a terra, significa
via lliure per als amants; però que si llisca i torna enrere vol dir que l’amor
ja no és possible).
A l’hora de parlar
de grans directors de la història del cinema, s’ha de tenir en compte Clarence
Brown. És imperdonable no haver vist les seves pel·lícules. I més les que va
fer amb Greta Garbo, de qui es pot afirmar, si es coneix bé la seva etapa muda,
que és la més gran estrella que ha donat el cinema. En aquesta pel·lícula, per
exemple, té moments extraordinaris, com aquell en què, a la clínica on ha
tingut un avortament, abraça unes flors com si fossin el seu fill no nascut.
Aquí es va reunir per tercera vegada amb John Gilbert, després de Flesh and
the Devil i Love. Hi hauria encara una quarta ocasió, a Queen
Cristina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada