1947. USA (J.Wayne-Republic). Director: James Edward
Grant.
Guió: James Edward Grant. Música: Richard Hageman.
Fot: Archie J. Stout.
John Wayne (Quirt Evans), Gail Russell (Penelope Worth), Harry Carey
(Marshal), Bruce Cabot (Laredo Stevens).
La
peculiar filosofia dels quàquers
Quirt Evans, pistoler de bon cor, arriba ferit
a una granja quàquera. Es regira mig inconscient al llit i no es calma fins que
no li posen una pistola a la mà. Delira durant dies. Penelope, noia quàquera de
cor pur, escolta els seus deliris sobre aventures amoroses amb dones de mala
reputació. Quan Quirt es desperta, hi ha una gran conversa entre Penelope i ell
sobre els quàquers (també coneguts com els Amics). En un quadre penjat a la
paret de l’habitació, hi figura un lema quàquer: “Cada ésser humà té una
integritat que només pot ser ferida per un acte d’aquest mateix ésser humà i no
per cap acte d’un altre ésser humà”.
Quirt:
Això és quàquer, oi? ¿Significa que ningú no et pot fer mal excepte tu mateix?
Penelope: Aquesta és la creença d’un Amic.
Quirt: Bé, suposem que algú et pica al cap amb un
ferro roent. Això no et farà mal?
Penelope: Físicament, sí. Però en realitat només
resultarà ferida la persona que ha comès l’acte de violència. Només l’autor pot
ser ferit per un acte dolent.
Quirt: Vosaltres els quàquers sou molts?
Penelope: No, molt pocs.
Quirt: Ja m’ho imaginava.(1)
Tot i les profundes diferències filosòfiques, Quirt es queda a
viure amb els quàquers. S’hi troba bé: fa vida sana i té la molt agradable
companyia d’una noia tan bonica com espiritual. Quàquera com és, Penelope gasta
una sinceritat que el desarma. Quan ella li demana directament que es casin,
Quirt, desconcertat, s’ho rumia. La corda es tensa quan els quàquers el
conviden a una trobada i li regalen una Bíblia amb el seu nom. Això ja és massa
per a un home com ell. Quirt agafa el primer cavall que troba i fuig al galop.
Torna a la dissipada vida d’abans: sales de
joc, whisky, noies de dubtosa reputació... Però l’antiga vida ja no el fa
feliç, enyora la tendra companyia de Penelope i decideix tornar amb els
quàquers. Llavors, però, reapareix una banda de lladres que encapçala Laredo,
enemic mortal de Quirt. El pistoler i la quàquera, perseguits, cauen al riu.
Aquí es produeix una el·lipsi excessiva: Quirt reapareix a la granja amb la
noia en braços. El pistoler, aplicant el seu codi de conducta, se’n va a la
ciutat a passar comptes amb Laredo. El duel sembla inevitable –el carrer es
buida, Quirt espera immòbil-, però no es produeix. Dalt d’un carro, abrigada
amb mantes, arriba Penelope i Quirt, enamorat, li entrega l’arma. Adéu a la
violència.
És un gran final per a un western més romàntic
que d’acció, amb fama merescuda, gràcies sobretot a John Wayne i a la
meravellosa Gail Russell, la noia amb la mirada més espiritual de la història
del cinema. Aquest western, que va significar el debut de Wayne a la producció,
va ser escrit i dirigit per James Edward Grant de manera admirable.
(1) “Each human being has an integrity that
can be hurt only by the act of that same human being and not by the act of
another human being”.
Quirt: Is that Quaker stuff? You mean nobody can hurt you but yourself.
Penelope: That’s a Friend’s belief.
Quirt: Well, supposing someone whacks you over the head with a branding iron.
Won’t that hurt?
Penelope: Physically of course. But in reality it would injure only the person
doing the act of force of violence. Only the doer can be hurt by a mean or evil
act.
Quirt: Are there very many of you Quakers?
Penelope: Very few.
Quirt: I sort of figured out.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada