ANIMAL CRACKERS (1930)

 

1930. USA (Paramount). Director: Victor Heerman. 74 minuts. B/N

Guió: G.S. Kaufman, M.Ryskind, B.Kalmar, H.Ruby, del seu propi musical (1928).

Cançons: “Hello, I Must Be Going” i “Hooray for Captain Spaulding”: Bert Kalmar, Harry Ruby.  

Groucho Marx (Captain Jeffrey Spaulding), Harpo Marx (The Professor), Chico Marx (Emanuel Ravelli), Zeppo Marx (Horatio Jamison), Lillian Roth (Arabella Rittenhouse), Margaret Dumont (Mrs. Rittenhouse). 

El pijama de l’elefant

Animal Crackers va ser el tercer i últim espectacle que els germans Marx van estrenar a Broadway (tot un èxit: 191 representacions des d’octubre de 1928 a abril de 1929), abans de centrar-se del tot en la seva carrera cinematogràfica. El film resultant no és un dels millors dels germans Marx, però té grans moments. Hi ha una mica d’argument -el robatori d’una pintura cèlebre en una mansió- però fa més nosa que servei. La cascada de gags i acudits és incessant, i n’hi ha de genials, de bons, de dolents i d’incomprensibles (el mateix Groucho tot plegat mira a càmera i diu: “Well, all the jokes can’t be good!”). La direcció de Victor Heerman, força estàtica, sovint gairebé teatral, no pot ser gaire criticada: la cosa era complicada a l’inici del sonor.  

 Groucho Marx és el capità Spaulding, cèlebre explorador que acaba de tornar de l’Àfrica i rep un homenatge a casa de la senyora Rittenhouse (la gran Margaret Dumont), admiradora capaç de superar les mil bestieses que el capità fa o li diu. És bona l’entrada, amb dues cançons per a l’ocasió i Groucho ballant amb molta gràcia i agilitat. L’apoteosi arriba quan Spaulding fa el relat de les seves aventures africanes:

Spaulding: We once proceeded three hundred miles into the heart of the jungle, where I shot a polar bear.

Mrs. Rittenhouse: Pardon me. Just a moment, Captain, just a moment. I always thought polar bears lived in the frozen North.

Spaulding: Oh, you did? This bear was anemic and couldn’t stand the cold climate. He was a rich bear and could afford to go away in the winter. You take care of your animals and I’ll take care of mine. Frozen North, my eye! From the day of our arrival, we led an active life. The first morning saw us up at six, breakfasted, amb back in bed at seven… This was our routine for the first three months. We finally got so we were back in bed at six thirty.

Arriba una frase cèlebre: "One morning I shot an elephant in my pajamas. How he got in my pajamas, I don’t know". Al final del relat, algú reclama  “Three cheers for Captain Spaulding”… i arriba Harpo amb tres cadires.

Un dels gags més surrealistes del film parodia les obres, molt tràgiques i solemnes, d’Eugene O’Neill. Enmig d’un diàleg, Groucho s’atura, avança a càmera i, molt seriós, fa un monòleg com aquest: “Here I am talking of parties. I came down here for a party. What happens? Nothing. Not even ice cream. The gods look down and laugh. This would be a better world for children, if the parents had to eat the spinach.”

Chico i Harpo tenen nombrosos moments de lluïment (piano i arpa inclosos), i destaca especialment Harpo, que aquí, com en la resta dels cinc films amb la Paramount, té un toc embogit i lasciu d’impressió, i es passa l’estona perseguint una rossa. El millor moment de Chico i Harpo és una escena  nocturna -volen robar un quadre a les fosques- i Chico demana a Harpo que li passi un “flash” (un lot, una llanterna); Harpo, per descomptat, té a les butxaques tota cosa que comença per F (fish, flute…), abans de treure el “flash”.