2018.
USA. Guionista i director: David Lowery. 93 minuts. Color.
Fotografia:
Joe Anderson. Música: Daniel Hart.
Robert
Redford (Forrest Tucker), Sissy Spacek (Jewel), Casey Affleck (John Hunt),
Danny Glover (Teddy Green), Tom Waits (Waller).
Forrest Tucker és un atracador de bancs
vocacional. Ben instal·lat a la setantena, encara entra als bancs -amb calma,
això sí- elegantment vestit a l’antiga manera, amb barret inclòs, i de manera
molt educada fa l’atracament, sense ni un crit. La policia el busca
incansablement per diversos estats, però ell és escàpol de mena. Cal
concloure que, en aquests afers, la velocitat no és un grau. El veterà Tucker
encara té temps per viure un amor tardorenc amb Jewel, una vídua amb un ranxo
de cavalls. És un plaer veure Robert Redford i Sissy Spacek asseguts al porxo
contemplant la posta. Llàstima que David Lowery -correcte guionista i pèssim
director- no sàpiga filmar bé aquests moments per fer-los inoblidables. No sap
col·locar la càmera al millor lloc i s’acosta massa a la cara de Redford,
naturalment amb moltes arrugues. Semblava que el notable gra de la fotografia,
justament, havia de servir per atenuar aquest fet.
Però més enllà d’aquest individu amb poc
talent, hi ha Robert Redford i Sissy Spacek, imbatibles, ell en la seva darrera
aparició davant les càmeres, efectuant la darrera pinzellada a la seva
llegenda. No hi ha un gran argument ni cal que hi sigui. És bonic el tram
final. Forrest Tucker va a la presó, hi passa una breu temporada i, quan surt,
Jewel l’espera. Però la vida al ranxo, tranquil·la, pausada, contemplativa, no
fa per Tucker. Viure vol dir una altra cosa. Surt a fer un volt. Truca a John
Hunt, el policia que el va arrestar, des d’una cabina telefònica (mentre
Redford visqui, el vell món persistirà). Hunt li pregunta si es troba bé. “Aviat
m’hi trobaré” (I’m about to be), respon Tucker,
que penja i es dirigeix, calmosament, cap a un banc situat a l’altra banda del
carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada