Traducció: Marià Manent
Tants
dibuixets animats segurament han desdibuixat la visió que molta gent pot arribar
a tenir del Llibre de la jungla,
magistral obra de Rudyard Kipling (1865-1936), excepcional escriptor. En realitat
són dues obres: The Jungle Book
(1994) i The Second Jungle Book
(1895). En total hi ha quinze històries -set més vuit- i Mowgli no apareix pas
en totes, només en vuit, acompanyat pels seus amics i alhora tutors en el dur
camí de la vida -Bagheera, la pantera negra; Kaa, la serp; Baloo, l’ós- i
també, és clar, pel seu arxienemic, Shere Kahn, el tigre.
Ara
que, segons he comprovat, tant Kim (1901) com
L’home que volia ser rei i altres contes
(1888) han desaparegut de les llibreries catalanes (tot desapareix i molt poca cosa
torna; suposo que amb els libres dels polítics ja estem tots satisfets), és més
que recomanable anar a la recerca d’un exemplar del Llibre de la
Jungla per poder llegir fragments com aquest, que tan bé
sonen en català en la fabulosa traducció de Marià Manent. Aquí tenim a Mowgli
com a pastor de brúifols (búfals).
Després
Mowgli cercà un indret ombradís, i s’ajagué i dormí mentre al seu entorn
pasturaven els brúfols. El pastoreig, a l’Índia, és un dels oficis més
descansats del món. El bestiar es mou i remuga, s’ajeu i s’alça de bell nou i
ni tan sols bruela. Només grunyen un xic, i els brúfols molt rarament es fan
sentir; més aviat s’enfonsen pels aiguamolls, l’un darrera l’altre, i es van
obrint pas dins el llot fins que només en sorgeixen el morro i els ulls fixos i
blaus, i aleshores s’hi queden igual que troncs d’arbres. Diríeu que el sol fa
vibrar les roques en la calitja i els minyons del ramat senten de tant en tant
un esparver (mai no en senten sinó un del sol) xiulant des d’una alçària
gairebé invisible, i saben que si ells o alguna vaca es morissin, aquell esparver
s’hi llançaria de dret, i l’esparver més pròxim, des d’algunes llegües enllà,
el veuria precipitar-se i el seguiria, i l’altre també, i, gairebé abans que
fossin morts del tot, ja hauria arribat una vintena d’esparvers famolencs,
vinguts de no se sap quines bandes. (Pàg. 74)
De
les històries sense Mowgli destacaria “El miracle de Purun Bhagat”, història d’un
Primer Ministre que abandona la política per convertir-se en un santó; “Rikki-Tikki-Tavi”,
amb Rikki-Tikki-Tavi, magnífica mangosta, com a protagonista; i “Els Enterramorts”,
amb el gran Mugger de Mugger Ghaut, inoblidable personatge, campió del riu, professional
entregat a la causa, cocodril sempre a l’aguait. Amb un fragment de l’entranyable
Mugger de Mugger-Ghaut, parlant en primera persona, deixem Kipling per ara.
Un
infant blanc, tot nu, s’estava agenollat en un dels costats del bot, i,
abocant-se al riu, se li acut d’anar arrossegant les mans sobre l’aigua. Dóna
gust l’alegria que tenen les criatures en
veure aigua corrent. Jo ja havia menjat aquell dia; però encara em quedava un
raconet per omplir. No obstant, no va ser pas per menjar sinó més aviat per joc,
que vaig alçar-me fins a tocar les mans del menut. Eren cacera tan fàcil que ni
vaig haver de mirar-les, en tancar la boca; però tan menudes que, tot i haver
clos les barres com calia (d’això n’estic ben segur), l’infant enretirà les
mans ben de pressa, sense dany. Devien esmunyir-se entre dent i dent… aquelles
manones tan blanques. (Pàg. 280)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada