COUP DE CHANCE (2023)

 

2023. França, UK. Director: Woody Allen. 93 minuts. Color.

Guió: Woody Allen. Fotografia: Vittorio Storaro.   

Lou de Laâge (Fanny Fournier), Melvil Poupaud (Jean Fournier), Niels Schneider (Alain Aubert), Valérie Lemercier (Camille Moreau).       

La sort i el coratge

Alain Aubert, massa tímid a Nova York, quan al lycée contemplava des de la distància l’atractiva Fanny Fournier i no gosava dir-li res perquè es pensava que ella l’ignorava, ara, passats uns anys, la retroba pel carrer a París i -oh, sorpresa!- s’adona que ella llegia amb avidesa els seus articles al diari del lycée i no l’hauria esquivat si li hagués dirigit la paraula. Els va faltar un cop de sort, o una mica de coratge. Ara, però, a París, Alain i Fanny s’han retrobat i esperen amb il·lusió el moment de veure’s cada dia a l’hora de dinar, en un banc del parc. Tenen moltes coses en comú i l’atracció mútua és imparable. Alain, pansit escriptor divorciat, veu la vida d’una altra manera. Realment és mereixia aquest cop de sort.

Fanny, però, està casada. El seu marit, Jean Fournier, és un milionari amb negocis pocs clars: “Il rend les riches encore plus riches”, diu Fanny; “Sympa”, comenta Alain. Hi ha un afer tèrbol en el passat -un soci seu va desaparèixer de sobte- i una simpatia excessiva que potser amaga una personalitat sinistra. A Fanny li cansen els seus innombrables regals i la sensació de ser simplement una esposa per ser lluïda –“une femme-trophée”.  S’hi va casar perquè es trobava en hores baixes, però ara s’adona de l’error comès. Ha estat un cop de sort trobar l’Alain. Ah, però Jean, marit gelós sempre a l’aguait, contracta un detectiu... El pobre Alain té les hores comptades, perquè Jean Fournier, quan algú li fa nosa, té dos sicaris sempre a punt. Sap greu, fracament, el sagal ens queia simpàtic.

Aquest film, probablement l’últim que mai rodarà Woody Allen, deu ser el millor que ha fet des d’Irrational Man (2015). Pertany al gènere criminal, on se suposa que regna Match Point (2005) en la filmografia woodyallenesca, però no m’agrada aquest film, el protagonista se’m fa insuportable. Coup de chance és molt més agradable de veure, pels personatges, pels actors que els interpreten (en especial, Lou de Laâge i Melvil Poupaud), per aquest bonic París fotografiat per Vittorio Storaro i per l’impecable engranatge narratiu; impecable fins que arriba el desenllaç, és clar, que és més que opinable.