2023. USA. Guió i direcció: Scott
Beck i Bryan Woods. 93 minuts. Color.
Fotografia:
Salvatore Totino. Música: Chris Bacon.
Adam Driver (Mills), Ariana Greenblatt (Koa), Chloe
Coleman (Nevine).
El dia final
Fa 65 milions d’anys els dinosaures van tenir
un mal dia, pel que sembla: un meteorit enorme va impactar contra la Terra i,
entre altres coses, els va extingir. El dia abans de tal catàstrofe, però, una
nau extraviada procecent d’un planeta tecnològicament avançat, de nom Somaris,
va fer un aterratge forçós al nostre planeta. Tothom a bord mor excepte el
pilot, Mills, i una noieta que es diu Koa. Això és molt oportú per a Mills,
perquè ell té a Somaris una filla amb greus problemes de salut i ara, ves per
on, ja té un recanvi a mà. Aquestes coses fan una mica de pena, francament. Com
a mínim, Mills i Koa tenen problemes per comunicar-se, perquè parlen idiomes
diferents i, a més, l’aparell traductor està espatllat.
La pel·lícula, amb argument mínim, consisteix
simplement en el periple que fan Mills i Koa des del coet atrotinat fins a una
càpsula de salvament que ha sortit disparada del mateix coet i que es troba,
ara, dalt d’una muntanya, a uns quilòmetres de distància. El film és fosc,
nocturn i poc entretingut. Apareix, de tant en tant, algun dinosaure per fer
passar l’estona, però, com és natural, es reserva l’aparició del Tyrannosaurus
Rex per al tram final. Algunes heroïcitats excessives de la nena en qüestió
arruïnen el desenllaç (ara, a les femelles, per més jovenetes que siguin, el valor no se’ls suposa, el tenen
sí o sí). El millor del film arriba al darrer pla, quan la càpsula s’eleva cap
al cel mentre cauen a dojo els meteorits -i, sobretot, el gran meteorit- que
destruirà per sempre els grans rèptils que dominaven la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada