Tam o' Shanter. Robert Burns (5)

 

 

Tam o’ Shanter

                                   

Weel mounted on his gray mare, Meg,

A better never lifted leg-

Tam skelpit on tho’ dub and mire;

Despisin’ wind and rain and fire.

Whiles holding fast his gude blue bonnet;

Whiles crooning o’er some auld Scots sonnet;

Whiles glowring round wi’ prudent cares,

Lest bogles catch him unawares;

Kirk-Alloway was drawin’ nigh,

Whare ghaists and houlets nightly cry. 

 

By this time, he was cross the ford,

Whare, in the snaw, the chapman smoor’d;

And past the birks and meikle stane,

Whare drunken Chairlie brak’s neck-bane;

And thro’ the whins, and by the cairn,

Whare hunters fand the murder’d bairn;

And near the thorn, aboon the well,

Whare Mungo’s mither hang’d hersel’-

Before him Doon pours all his floods;

The doubling storm roars thro’ the woods;  

The lightnings flash from pole to pole;

Near and more near the thunders roll;

When, glimmering thro’ the groaning trees,

Kirk-Alloway seem’d in a bleeze;

Thro’ ilka bore the beams were glancing;

And loud resounding mirth and dancing. (104)

 

 

Tam o’ Shanter

                      

Ben muntat ‘nava amb la Meg, l’euga grisa,

Mai cap de millor no en tindria-

Cavalcava pel fang i els aiguamolls,

En Tam, tot menyspreant vent, pluja i foc,

Mentre es calava fort la boina blava,

Mentre cantava una vella balada, 

Mentre mirava amb ull atent,

Que ell era un i els fantasmes potser cent.  

L’església d’Alloway, cau de mussols

I de fantasmes, era molt a prop.

 

En Tam ja havia travessat el gual,

On la neu un firaire va colgar;  (90)

Deixà enrere la penya i el bedoll,

On en Charlie, borratxo, es trencà el coll.

Va passar vora el túmul, ran de les argelagues,  

Pel nen assassinat que els caçadors trobaren.

I per damunt del pou, a prop de l’arç,

On la mare d’en Mungo es va penjar.

Davant seu el riu Doon, ple, ja es desborda;  

La tempesta, creuant el bosc, eixorda.

Els llamps per tot el cel van esclatant; 

Els trons a tocar ja van ressonant. (100)

I entre els arbres que cruixien es veié,

flamejant, l’església d’Alloway;

un raig de llum a cada forat

riures i balls escoltant-se ben alt”.

 

                              Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà