BED OF ROSES (1933)

 

1933. USA (RKO). Director: Gregory La Cava. 70 minuts. B/N (14 de juiol)

Guió: W.Tuchock, G.L., E.Thackrey. Fot: Charles Rosher. Música: Max Steiner.

Constance Bennet (Lorry Evans), Joel McCrea (Dan), John Halliday (Stephen Paige), Pert Kelton (Minnie Brown).

Noies de moral relaxada

Noies tan desinhibides i de moral tan relaxada com les dues que hi ha en aquest film, Lorry i Minnie, ja no es veurien més en el cinema americà a partir de l’1 de juliol de 1934, data exacta en què el codi Hays, ja existent, es va començar a aplicar de manera estricta. Lorry i Minnie, a l’inici, surten d’una presó de Louisiana amb la desimboltura pròpia de qui sovinteja aquests establiments des de fa temps. Quan la directora de la presó li vol fer un sermonet de comiat, Lorry, llenguallarga com és, li talla les ales: “Save your wind, save your wind, you might want to go sailing sometime.”

Lorry i Minnie embarquen en un vapor del Mississipi, hi troben dos passerells amb calés, els emborratxen i els roben. La cosa no acaba bé, perquè es presenta el capità, que acusa Lorry de lladregota, i la noia no té més remei que saltar per la borda. És una nit fosca i boirosa. Una barca que transporta cotó recull la remullada i escurada Lorry. El capità de la barca, Dan, de seguida veu que la noia té caràcter, i no li desagrada: “I like a woman with some spunk”. La tracta bé, li deixa la seva cabina per dormir, i Lorry li torna el favor… robant-li  diners i desapareixent de bon matí.

El següent episodi de la nostra protagonista és molt sorprenent. A Nova Orleans, fent-se passar per periodista, se’n va a entrevistar un peix gros de la indústria editorial, l’emborratxa, se’n van a casa del peix gros a passar-hi la nit, i al matí, Lorry li fa xantantge: o la instal·la com a mantinguda en un bonic apartament o ho explicarà tot. Lorry guanya. D’aquí ve el títol. Quan li preguntin com li va la nova “feina” –“Is it a good job?”-, ella respondrà que és una feina celestial, és a dit, un llit de roses –“Bed of roses”.

Ah, però a la vida, sense amor, no hi ha felicitat possible, ni vivint en un llit de roses…. Lorry torna a la barcassa per tornar a Dan els diners robats i de seguida sorgeix alguna cosa entre ells o, més ben dit, ressorgeix, i ja serà imparable, més enllà d’opinions diverses sobre la vida o la moral… Constance Bennett, fabulosa en el vici o en la redempció, brilla en totes les seqüències. L’acompanya molt bé Joel McCrea, impecable en la calma i en el desassossec amorós.