1998. USA. Guionista i director: Woody Allen. 113
minuts. B/N
Kenneth Branagh, Judy Davis, Famke Janssen, Winona
Ryder, Joe Mantegna, Leonardo DiCaprio, Charlize Theron.
En
la millor seqüència d’aquest llarg i molt avorrit film de Woody Allen, Kenneth
Branagh té la brillant idea de trencar relacions amb Famke Janssen just quan
ella anava a viure al seu pis (els de la mudança ja corren per allà); llavors
ella, en un rampell d’ira, agafa la novel·la que ell ha trigat anys a escriure
i surt de casa; la persegueix Kenneth Branagh cridant “És l’única còpia que
tinc!”, però fa tard, perquè Famke Janssen ja ha pujat a un ferry i, des de la
coberta, va llençant els folis al mar, mentre ell ho contempla impotent des del
moll.
És
una llàstima que això no passés en la realitat i que una amant irada -i alhora
caritativa- de Woody Allen no llencés el guió de Celebrity al mar. El
film no té cap gràcia ni enginy, i és pesat, avorrit i completament trivial.
Alguna escena, com la dels plàtans, causa vergonya aliena. Especialment
irritants es fan Judy Davis, Leonardo DiCaprio i Charlize Theron. Fent de Woody
Allen, Branagh cansa força aviat, i només Famke Janssen i Winona Ryder salven
l’espectacle.
Anotem
la millor frase del film, que és en blanc i negre. Parlant d’un director de
cinema, algú comenta: “He’s very arty, pretentious, one of those assholes
who shoots all his films in black and white”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada