Tam o' Shanter. Robert Burns (4)

 

 

Tam o’ Shanter

 

Care, mad to see a man sae happy,

E’en drown’d himsel’ amang the nappy!

As bees flee hame wi’ lades o’ treasure,

The minutes wing’d their way wi’ pleasure:

Kings may be blest, but Tam was glorious.

O’er a’ the ills o’ life victorious!

 

But pleasures are like poppies spread,

You seize the flower, its bloom is shed;

Or like the snow falls in the river,

A moment white -then melt forever; 

Or like the borealis race,

That flit ere you can point their place;

Or like the rainbow’s lovely form

Evanishing amid the storm. –

Nae man can tether time or tide;

The hour approaches Tam maun ride; 

That hour, o’ night’s black arch the key-stane,

That dreary hour he mounts his beast in; 

And sic a night he taks the road in

As ne’er poorer sinner was abroad in.

 

The wind blew as ‘twad blown its last;

The rattling showers rose on the blast;

The speedy gleams the darkness swallo’d,

Loud, deep, and lang, the thunder bellow’d:

That night, a child might undertand,

The Deil had business on his hand. (78)

                                        

 

Tam o’ Shanter

 

En Care, veient un home tan eufòric,  

Es va capbussar en un mar alcohòlic. 

Com abelles tornant amb tresors cap al rusc,  

Els minuts volaven de gust.

Era un Tam reial, gloriós,

Sobre tot mal victoriós.

 

Però els plaers són com les roselles,

Si les agafes, es tornen velles.   

O com la neu que cau a l’aigua,

Blanca un instant i fosa a l’acte.

O com els rajos boreals,

Que assenyales i s’han mogut abans, 

O com l’Arc de forma tan bella,

Que s’esvaeix amb la tempesta.

Cap home el temps pot aturar;

és l’hora, Tam, de cavalcar.

L’hora clau, de la nit negre arc;

La tètrica hora de muntar a cavall, 

I quina nit per emprendre el camí,

mai pecador semblant no hi va sortir.

 

Bufava el vent com l’últim vent que bufa,  

Repicava ferotgement la pluja;

Els llamps, se’ls empassava la negror,

Bramulaven els trons, llargs i pregons,

Aquella nit, un nen ho podia copsar,

El dimoni tenia negocis entre mans. (78)

 

                                 Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (3)

 

Tam o’ Shanter

 

But to our tale:- Ae market-night,

Tam had got planted unco right; 

Fast by an ingle, bleezing finely,

Wi’ reaming swats, that drank divinely,

And at his elbow, Souter Johnny,

His ancient, trusty, drouthy crony;

Tam lo’ed him like a vera brither- 

They had been fou for weeks thegither!

The night drave on wi’ sangs and clatter

And ay the ale was growing better:

The landlady and Tam grew gracious,

Wi’ favours secret, sweet and precious.

The Souter tauld his queerest stories;

The landlord’s laugh was ready chorus:

The storm without might rair and rustle,

Tam did na mind the storm a whistle. (52)

 

 

 

Tam o’ Shanter

 

‘Nem al gra: una nit de mercat,

En Tam estava escarxofat

A l’escalf de la llar de foc,

Bevent cervesa a cor què vols,

Colze a colze amb el sabater, 

En Johnny, una esponja també.

Com un germà era per en Tam, 

Mig mes duien ara amb el mam.

La nit s’allargassà amb cançons i gresca;   

com més tard, més bona era la cervesa.

La mestressa i en Tam juntets estaven,

I els més dolços secrets xiuxiuejaven.

En Johnny contes estranys explicava,

I el taverner rient el corejava.

A fora, la tempesta com rugia,  

Però la tempesta, a en Tam, se li’n fotia. (52)

 

                                                                Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (2)

  

Tam o’ Shanter (2)

 

O Tam, had’st thou but been sae wise,

As ta’en thy ain wife Kate’s advise!

She tauld thee weel thou was a skellum,

A blethering, blustering, drunken blellum.

That frae November till October,

Ae market-day thou was nae sober;

That ilka-melder, wi’ the miller,  

Thou sat as lang as thou had siller;  

That every naig was ca’d a shoe on,

The smith and thee gat roaring fou on;

That at the Lord’s house, even on Sunday,

Thou drank wi’ Kirkton Jean till Monday.

She prophesied that late or soon,

Thou would be found deep drow’d in Doon; 

Or catch’d wi’ warlocks in the mirk,

By Alloway’s auld haunted kirk.

 

Ah, gentle dames! It gars me greet,

To think how mony counsels sweet,

How mony lengthen’d, sage advices,

The husband frae the wife despises! (36)

 

 

 

Tam o’ Shanter (2)

 

Ai, Tam, si un pèl més llest fossis, beneit,

Faries cas de la dona, la Kate!

Gandul, diu ella que ets, pocavergonya,  

Un poca-solta i pocapena amb ronya,   

Que de novembre a octubre ben passat,

No vas mai sobri en dia de mercat, 

I en temps de mòlta ets amb el moliner

Fins que ja no et queda ni un sol dobler.

I amb el ferrer, cavall amb ferradura 

Ja significa entrompada segura;    

I en diumenge, a la Casa del Senyor, 

Fins el dilluns bevent amb Jean Kirkton.

La Kate ja t’ha augurat que d’hora o tard 

Al fons del Doon acabaràs negat,

O que a l’església d’Alloway, bruixots

Que hi ha a la nit t’agaf’ran pel ganyot.

 

Ah, gentils dames, tristor em ve

Quan penso en tot el fotimer

De dolços consells de la Kate  

Que en Tam ha ignorat per beneit. (36)

                                                        Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (1)

  

Tam o’ Shanter

 

When chapmen billies leave the street

And drouthy neibors, neibors meet,

As market days are wearing late,

An’ folk begin to tak the gate; 

While we sit bousing at the nappy,

And getting fou and unco happy,

We think na on the lang Scots Miles,

The mosses, waters, slaps, and styles,

That lie between us and our hame

Where sits our sulky sullen dame,

Gathering her brows like gathering storm,

Nursing her wrath to keep it warm.

 

This truth fand honest Tam O’Shanter,

As he frae Ayr ae night did canter,

(Auld Ayr, wham ne’er a town surpasses

For honest men and bonie lasses.) (16)

 

 

 

Tam o’ Shanter

 

Quan els marxants es perden carrer avall

I veïns morts de set més veïns van trobant, 

Quan al mercat ja tanquen la parada

I comença a esfumar-se la gentada;   

Quan seiem i bevem fins anar gat,

Contents, amb tèrbola felicitat,

En les milles que cal fer poc s’hi pensa:

Murs, esgraons, passeres i maresmes.

És llarga la tornada fins a casa,

I allà ens espera la dona irritada.

Arrufant celles com s’arrufa el cel,

Escalfant la ira, que no es torni gel.  

 

Tam o’ Shanter es deia, bon xicot,  

Mentre d’Ayr se n’anava un vespre al trot,

(Ayr, poble per passar-hi mil estones,  

Ple d’homes com cal i noies bufones.) (16)

Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà 

A UN RATOLÍ. Robert Burns

 

To a Mouse

 

On Turning Her up in Her Nest with the Plough,

November 1785

 

 

Wee, sleekit, cowrin, tim’rous beastie,

O what a panic’s in thy breastie!

Thou need na start awa sae hasty,

Wi’ bickering brattle!

I wad be laith to rin an’ chase thee,

Wi’ murdering pattle!

 

I’m truly sorry Man’s dominion

Has broken Nature’s social Union,

An’ justifies that ill opinion 

Which makes thee startle

At me, thy poor, earth-born companion

An’ fellow-mortal!

 

I doubt na, whyles, but thou may thieve; 

What then? poor beastie, thou maun live!

A daimen-icker in a thrave

S’ a ‘sma request:

I’ll get a blessin wi’ the lave,

An’ never miss ’t!

 

Thy wee-bit hoosie, too, in ruin!

It’s silly wa’s the win’s are strewin! 

An’ naething, now, to big a new ane,

O’ foggage green!

An’ bleak December’s winds insuin,

Baith snell an’ keen!

 

Thou saw the fiels laid bare an’ waste,

An’ weary Winter comin fast.

An’ cozie here, beneath the blast,

Thou thought to dwell,

Till crash! the cruel coulter past

Out thro’ thy cell.

That wee-bit heap o’ leaves an’ stibble

Has cost thee monie a weari nibble!

Now thou’s turn’d out, for a’ thy trouble,

But house or hald.

To thole the Winter’s sleety dribble.

An’ cranreuch cauld!

 

But Mousie, thou art no thy-lane,

In proving foresight may be vain:

The best-laid schemes o’ Mice an’ Men

Gang aft agley,

An’ lea’e us nought but grief an’ pain

For promis’d  Joy!

 

Still, thou art blest, compar’d wi’ me!

The present only toucheth thee:

But Och! I backward catch my e’e,

On prospects drear!

An’ forward tho’ I canna see,

I guess an’ fear!

  

  

A un ratolí

 

Havent-li destrossat el cau amb l’arada,

Novembre 1785

 

Animalet de pèl fi, espantadís,

Com et tremola de por el pit!

No cal que fugis tan de pressa,

Amb tant rebombori i brogit!

No penso pas ‘nar al teu darrera,

Amb l’aixada i aire assassí!  

 

Sap greu que l’Home, amb el seu predomini, 

La unió amb la Natura elimini.

I justifiqui el parer erroni 

Que ara fa que em miris atònit,

A mi, pobre company, nascut

de la terra, mortal com tu.

 

Suposo, i no m’erro, que em deus robar;  

Pobre bestiola! També has de menjar.

D’una garba, una sola espiga

És una demanda ben minsa.

Ben feliç estic amb la resta,

I que una porció sigui teva.  

 

I ara tens la caseta destrossada,

Els prims envans se’ls ha endut la ventada.

No queda res per fer-la nova,

Ni una mica d’herbota enlloc

I el cru desembre és a la vora,

Amb el viu, gèlid vent del nord.  

 

Vas veure com els camps es feien erms,

I com de ràpid venia el dur hivern,

I vas pensar, aquí, calentet,

A recer, que bé hi estaràs,

Fins que, ai!, el cruel ganivet,

La teva casa ha destrossat. 

 

Tal munt de branques, fulles i fruits secs,

Et devien costar mil i un rosecs.

Ara, després de tants afanys,

T’has quedat sense llar ni casa,

A mercè dels plugims glaçats

De l’hivern, i les gebrades. 

 

Ratolí, creu-me, no estàs sol al món,

Es fan en va moltes previsions:    

Els millors plans de Ratolins i d’Homes

Sovint acaben malament.

En lloc de la Joia promesa

ens quedem amb dolor i lament.

 

Prò, comparat amb mi, tu ets prou feliç!

És el present, i prou, que et té intranquil:

Ai!, quan mos ulls miren enrere

El paisatge és molt llastimós!

I el futur encar no el puc veure,  

Però el pressento i em fa por!

                                                         Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà