Tam o' Shanter. Robert Burns (5)

 

 

Tam o’ Shanter

                                   

Weel mounted on his gray mare, Meg,

A better never lifted leg-

Tam skelpit on tho’ dub and mire;

Despisin’ wind and rain and fire.

Whiles holding fast his gude blue bonnet;

Whiles crooning o’er some auld Scots sonnet;

Whiles glowring round wi’ prudent cares,

Lest bogles catch him unawares;

Kirk-Alloway was drawin’ nigh,

Whare ghaists and houlets nightly cry. 

 

By this time, he was cross the ford,

Whare, in the snaw, the chapman smoor’d;

And past the birks and meikle stane,

Whare drunken Chairlie brak’s neck-bane;

And thro’ the whins, and by the cairn,

Whare hunters fand the murder’d bairn;

And near the thorn, aboon the well,

Whare Mungo’s mither hang’d hersel’-

Before him Doon pours all his floods;

The doubling storm roars thro’ the woods;  

The lightnings flash from pole to pole;

Near and more near the thunders roll;

When, glimmering thro’ the groaning trees,

Kirk-Alloway seem’d in a bleeze;

Thro’ ilka bore the beams were glancing;

And loud resounding mirth and dancing. (104)

 

 

Tam o’ Shanter

                      

Ben muntat ‘nava amb la Meg, l’euga grisa,

Mai cap de millor no en tindria-

Cavalcava pel fang i els aiguamolls,

En Tam, tot menyspreant vent, pluja i foc,

Mentre es calava fort la boina blava,

Mentre cantava una vella balada, 

Mentre mirava amb ull atent,

Que ell era un i els fantasmes potser cent.  

L’església d’Alloway, cau de mussols

I de fantasmes, era molt a prop.

 

En Tam ja havia travessat el gual,

On la neu un firaire va colgar;  (90)

Deixà enrere la penya i el bedoll,

On en Charlie, borratxo, es trencà el coll.

Va passar vora el túmul, ran de les argelagues,  

Pel nen assassinat que els caçadors trobaren.

I per damunt del pou, a prop de l’arç,

On la mare d’en Mungo es va penjar.

Davant seu el riu Doon, ple, ja es desborda;  

La tempesta, creuant el bosc, eixorda.

Els llamps per tot el cel van esclatant; 

Els trons a tocar ja van ressonant. (100)

I entre els arbres que cruixien es veié,

flamejant, l’església d’Alloway;

un raig de llum a cada forat

riures i balls escoltant-se ben alt”.

 

                              Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (4)

 

 

Tam o’ Shanter

 

Care, mad to see a man sae happy,

E’en drown’d himsel’ amang the nappy!

As bees flee hame wi’ lades o’ treasure,

The minutes wing’d their way wi’ pleasure:

Kings may be blest, but Tam was glorious.

O’er a’ the ills o’ life victorious!

 

But pleasures are like poppies spread,

You seize the flower, its bloom is shed;

Or like the snow falls in the river,

A moment white -then melt forever; 

Or like the borealis race,

That flit ere you can point their place;

Or like the rainbow’s lovely form

Evanishing amid the storm. –

Nae man can tether time or tide;

The hour approaches Tam maun ride; 

That hour, o’ night’s black arch the key-stane,

That dreary hour he mounts his beast in; 

And sic a night he taks the road in

As ne’er poorer sinner was abroad in.

 

The wind blew as ‘twad blown its last;

The rattling showers rose on the blast;

The speedy gleams the darkness swallo’d,

Loud, deep, and lang, the thunder bellow’d:

That night, a child might undertand,

The Deil had business on his hand. (78)

                                        

 

Tam o’ Shanter

 

En Care, veient un home tan eufòric,  

Es va capbussar en un mar alcohòlic. 

Com abelles tornant amb tresors cap al rusc,  

Els minuts volaven de gust.

Era un Tam reial, gloriós,

Sobre tot mal victoriós.

 

Però els plaers són com les roselles,

Si les agafes, es tornen velles.   

O com la neu que cau a l’aigua,

Blanca un instant i fosa a l’acte.

O com els rajos boreals,

Que assenyales i s’han mogut abans, 

O com l’Arc de forma tan bella,

Que s’esvaeix amb la tempesta.

Cap home el temps pot aturar;

és l’hora, Tam, de cavalcar.

L’hora clau, de la nit negre arc;

La tètrica hora de muntar a cavall, 

I quina nit per emprendre el camí,

mai pecador semblant no hi va sortir.

 

Bufava el vent com l’últim vent que bufa,  

Repicava ferotgement la pluja;

Els llamps, se’ls empassava la negror,

Bramulaven els trons, llargs i pregons,

Aquella nit, un nen ho podia copsar,

El dimoni tenia negocis entre mans. (78)

 

                                 Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (3)

 

Tam o’ Shanter

 

But to our tale:- Ae market-night,

Tam had got planted unco right; 

Fast by an ingle, bleezing finely,

Wi’ reaming swats, that drank divinely,

And at his elbow, Souter Johnny,

His ancient, trusty, drouthy crony;

Tam lo’ed him like a vera brither- 

They had been fou for weeks thegither!

The night drave on wi’ sangs and clatter

And ay the ale was growing better:

The landlady and Tam grew gracious,

Wi’ favours secret, sweet and precious.

The Souter tauld his queerest stories;

The landlord’s laugh was ready chorus:

The storm without might rair and rustle,

Tam did na mind the storm a whistle. (52)

 

 

 

Tam o’ Shanter

 

‘Nem al gra: una nit de mercat,

En Tam estava escarxofat

A l’escalf de la llar de foc,

Bevent cervesa a cor què vols,

Colze a colze amb el sabater, 

En Johnny, una esponja també.

Com un germà era per en Tam, 

Mig mes duien ara amb el mam.

La nit s’allargassà amb cançons i gresca;   

com més tard, més bona era la cervesa.

La mestressa i en Tam juntets estaven,

I els més dolços secrets xiuxiuejaven.

En Johnny contes estranys explicava,

I el taverner rient el corejava.

A fora, la tempesta com rugia,  

Però la tempesta, a en Tam, se li’n fotia. (52)

 

                                                                Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (2)

  

Tam o’ Shanter (2)

 

O Tam, had’st thou but been sae wise,

As ta’en thy ain wife Kate’s advise!

She tauld thee weel thou was a skellum,

A blethering, blustering, drunken blellum.

That frae November till October,

Ae market-day thou was nae sober;

That ilka-melder, wi’ the miller,  

Thou sat as lang as thou had siller;  

That every naig was ca’d a shoe on,

The smith and thee gat roaring fou on;

That at the Lord’s house, even on Sunday,

Thou drank wi’ Kirkton Jean till Monday.

She prophesied that late or soon,

Thou would be found deep drow’d in Doon; 

Or catch’d wi’ warlocks in the mirk,

By Alloway’s auld haunted kirk.

 

Ah, gentle dames! It gars me greet,

To think how mony counsels sweet,

How mony lengthen’d, sage advices,

The husband frae the wife despises! (36)

 

 

 

Tam o’ Shanter (2)

 

Ai, Tam, si un pèl més llest fossis, beneit,

Faries cas de la dona, la Kate!

Gandul, diu ella que ets, pocavergonya,  

Un poca-solta i pocapena amb ronya,   

Que de novembre a octubre ben passat,

No vas mai sobri en dia de mercat, 

I en temps de mòlta ets amb el moliner

Fins que ja no et queda ni un sol dobler.

I amb el ferrer, cavall amb ferradura 

Ja significa entrompada segura;    

I en diumenge, a la Casa del Senyor, 

Fins el dilluns bevent amb Jean Kirkton.

La Kate ja t’ha augurat que d’hora o tard 

Al fons del Doon acabaràs negat,

O que a l’església d’Alloway, bruixots

Que hi ha a la nit t’agaf’ran pel ganyot.

 

Ah, gentils dames, tristor em ve

Quan penso en tot el fotimer

De dolços consells de la Kate  

Que en Tam ha ignorat per beneit. (36)

                                                        Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

Tam o' Shanter. Robert Burns (1)

  

Tam o’ Shanter

 

When chapmen billies leave the street

And drouthy neibors, neibors meet,

As market days are wearing late,

An’ folk begin to tak the gate; 

While we sit bousing at the nappy,

And getting fou and unco happy,

We think na on the lang Scots Miles,

The mosses, waters, slaps, and styles,

That lie between us and our hame

Where sits our sulky sullen dame,

Gathering her brows like gathering storm,

Nursing her wrath to keep it warm.

 

This truth fand honest Tam O’Shanter,

As he frae Ayr ae night did canter,

(Auld Ayr, wham ne’er a town surpasses

For honest men and bonie lasses.) (16)

 

 

 

Tam o’ Shanter

 

Quan els marxants es perden carrer avall

I veïns morts de set més veïns van trobant, 

Quan al mercat ja tanquen la parada

I comença a esfumar-se la gentada;   

Quan seiem i bevem fins anar gat,

Contents, amb tèrbola felicitat,

En les milles que cal fer poc s’hi pensa:

Murs, esgraons, passeres i maresmes.

És llarga la tornada fins a casa,

I allà ens espera la dona irritada.

Arrufant celles com s’arrufa el cel,

Escalfant la ira, que no es torni gel.  

 

Tam o’ Shanter es deia, bon xicot,  

Mentre d’Ayr se n’anava un vespre al trot,

(Ayr, poble per passar-hi mil estones,  

Ple d’homes com cal i noies bufones.) (16)

Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà