21: POEMES. Emily Dickinson

Traducció: Lluís Vilarrasa

No fa gaire temps va arribar a les llibreries catalanes un volum prometedor. Contenia uns dos-cents poemes d’Emily Dickinson (1830-1886), la immortal poeta d’Amherst (Massachussets). El volum, però, no em va satisfer, ni pels poemes escollits ni per la traducció, que em va semblar mandrosa.

La decepció em va empènyer a intentar-ho jo mateix. Un centenar de poemes vaig acabar traduint, amb resultats desiguals.  

Aprofitant aquesta ocasió, he decidit rescatar-ne quinze. Són els poemes 3, 6, 18, 261, 275, 321, 449, 768, 939, 1090, 1687, 1698, 1752, 1779 i 1785.

(3) 

On this wondrous sea – sailing silently –

Ho! Pilot! Ho!

Knowest thou the shore

Where no breakers roar –

Where the storm is o’er?

In the silent West

Many – the sails at rest –

The anchors fast.

Thither I pilot thee –

Land! Ho! Eternity!

Ashore at last!

En aquest mar de somni – surant en el silenci –

Ei! Timoner! Ei!

No coneixeu pas la platja

Lliure de l’ona salvatge –

Lliure de tota tempesta?

A l’Oest on tot descansa   

N’hi ha moltes – la vela en calma –

Les àncores a destí.

És on el meu timó et porta –

Terra! Ei! Eternitat!

A la platja, sí, per fi!

(6)

Adrift! A little boat adrift!

And night is coming down!

Will no one guide the little boat

Unto the nearest town?

So Sailors say - on yesterday -

Just as the dusk was brown,

One little boat gave up its strife

And gurgled down and down.

But angels say - on yesterday -

Just as the dawn was red,

One little boat - o’erspent with gales -

Retrimmed its masts - redecked its sails -

And shot - exultant on!

A la deriva! Barca a la deriva!

I la nit fosca que ja ve!

¿No hi ha ningú que guiï la barqueta

Fins al port de mar més proper?

Els Mariners deien – ahir -

Que amb el capvespre tot marró,

Una barqueta es va rendir,

Un borbolleig i cap al fons, al fons.

Mes els àngels deien – ahir -

Que amb l’alba ben vermella,

Una barqueta – exhausta per tempestes -

Retallà els pals – reorientà les veles -

I es va propulsar – exultant!

(18)

Morns like these – we parted –

Noons like those – we rose –

Fluttering first –then firmer

To her fair repose.

Never did she lisp it –

It was not for me –

She – was mute from transport –

I – from agony –

Till – the evening nearing

One the curtains drew –

Quick! A sharper rustling!

And this linnet flew!

En un matí així – ens vam separar –

En un migdia així – ens vam alçar –

Palpitant primer – i després

Amb més fermesa, fins al bell repòs.

No feia mai ni un balbuceig –

No li calia dir-me res –

Ell – de l’emoció emmudia –

Jo – de la pura agonia –

Fins que – a l’acost de la fosca

Les cortines es van tirar –

Ràpid! Un fru-fru febrós!
I el passerell va volar!

           (261)

I held a Jewel in my fingers –

And went to sleep –

The day was warm, and winds were prosy –

I said “’Twill keep” –

I woke – and chid my honest fingers,

The Gem was gone –

And now, an Amethyst remembrance

Is all I own –

Als dits, jo hi tenia una Joia –

I em vaig adormir –

Tebi era el dia, odiosos els vents –

“Ben desada”, em vaig dir -

En despertar - els dits honrats vaig renyar,

La Gemma no hi era –

I ara, una remembrança d’Ametista

És tot el que em queda -

       (275)

Should you but fail at - Sea

In sight of me –

Or doomed lie –

Next Sun – to die –

Or rap – at Paradise – unheard –

I’d harass God –

Until He let you in!

Si tu sucumbissis al - Mar

Al meu davant -

O t’esperés -cruel dissort -

– Pel següent Sol – la mort

O si truquessis - en va -al Paradís -

Jo assetjaria Déu –

Fins que et deixés entrar!

(321)

Blazing in Gold and quenching in Purple

Leaping like Leopards to the sky

Then at the feet of the old Horizon

Laying her spotted face to die

Stooping as low as the otter’s window

Touching the roof and tinting the barn

Kissing her bonnet to the Meadow

And the Juggler of Day is done. 

Esclata en or i es va apagant en porpra,

Salta pel cel com lleopard

Fins que als peus del vell horitzó

s’ajeu, i mor, amb rostre clapejat. 

Ajupint-se tant com la casa de les llúdrigues 

Toca teulades i tinta els graners

Besa el prat amb l’última llum.
Se’n va l’Acròbata del Dia.     

              

(449)

Dreams - are well – but Waking’s better –

If One wake at Morn –

If One wake at Midnight – better –

Dreaming – of the Dawn –

Sweeter – the Surmising Robins –

Never gladdened Tree –

That a Solid Dawn – confronting –

Leading to no Day –

Els Somnis - estan bé – Despertar-se és millor –

Despertar-se al Matí –

O millor - Despertar-se a Mitjanit –

Somniant - amb l’Alba –

Més plàcids són – els Pit-roigs hipotètics –

Dalt d’uns Arbres que mai no han alegrat –

Que una Alba Compacta – i hostil -

Camí d’un no Dia - 

                            (768)

The Mountains - grow unnoticed –

Their Purple figures rise

Without atempt – Exhaustion –

Assistance – or Applause –

In Their Eternal Faces

The Sun – with just delight

Looks long – and last – and golden –

For fellowship – at night -

No percebem com creixen - les Muntanyes –

Les Porpres siluetes elevant-se

Sense esforç – Esgotament –

Ajuda – o Aplaudiment –

En les Seves Cares Eternes

El Sol – mirant amb pur delit

Amb un darrer esguard - llarg - i daurat - busca–

Companyia - per a la nit -  

(939)

Impossibility, like Wine

Exhilirates the Man

Who tastes it; Possibility

Is flavorless – Combine

A Chance’s faintest tincture

And in the former Dram

Enchantment makes ingredient

As certainly as Doom -

L’Impossible, com el Vi,

Revifa i anima l’Home

Que el tasta; el Possible

No té cap gust – Afegiu

Un petit pigment d’Atzar

I en aquella copa

L’encís es fa ingredient 

Amb la certesa del Fat -

(1090)

This quiet Dust was gentlemen and ladies

And Lads and Girls -

Was laughter and ability and Sighing

And Frocks and Curls.

This Passive Place a Summer's nimble mansion,

Where Bloom and Bees

Fulfilled their Oriental Circuit,

Then ceased, like these -

Aquesta Pols callada fou Cavallers i Dames,

I Nens i Nenes;

Va ser rialla, talent i Sospirs, 

Rínxols i Trenes.

Aquesta Casa Buida eren Estius feliços,

On flors i abelles

Traçaven els seus circuits orientals,

Fins que morien com aquells i aquelles.

(1687)

Beauty crowds me till I die

Beauty mercy have on me

But if I expire today

Let it be in sight of thee -

Bellesa, fins a la mort acompanya’m            

Bellesa, tingues pietat de mi

Però si expiro avui

Que sigui contemplant-te -

(1698)

Lightly stepped a yellow star

To its lofty place -

Loosed the Moon her silver hat

From her lustral Face –

All of evening softly lit

As an Astral Hall –

Father, I observed to Heaven,

You are punctual.

Lleuger, un estel groc va pujar

Fins a la seva cambra.

La Lluna, de rostre lustral,

Es va treure el barret de plata. 

Lluïa amb llum suau la vesprada,

Com una Estança Astral.

Pare, al Cel vaig adreçar-me, 

Sou puntual. 

(1752)

God is indeed a jealous God -

He can not bear to see

That we had rather not with Him

But with each other play.

Déu és del cert un Déu gelós –

Ens observa i no aguanta

Que nosaltres entre nosaltres,

Juguem, però amb Ell no.

(1779)

To make a prairie it takes a clover and one bee,

One clover, and a bee.

And revery.

The revery alone will do,

If bees are few.

Per fer un prat només cal un trèvol i una abella,

Un trèvol, i una abella.

I somiejar.

Amb el somieig n’hi ha prou,

Si d’abelles hi ha poc vol.

(1785)

Sweet hours have perished here,

This is a timid room -

Within it’s precincts hopes have played

Now fallow in the tomb.

Dolces foren les hores que es van extingir aquí,

En aquesta tímida cambra -

Entre els envans, hi ha jugat l’esperança,

Ara en guaret a la tomba. 

Notes

(3) L’al·literació –repetició d’un so- és una figura retòrica molt habitual en la poesia d’Emily Dickinson, com ja es pot veure en el primer vers d’aquest primer poema escollit. Literalment, seria: “En aquest mar fabulós, navegant en silenci.” Però els sons repetits són vitals per a la màgia del poema, i per això, sempre que puc, busco un vers equivalent en català (si pot ser amb els mateixos sons). El quart vers –“Lliure de l’ona salvatge”- crec que té un toc Carles Riba (de l’Odissea, en particular).

(6) L’alternança de versos de 8 i 6 síl·labes del poema original –molt habitual en Emily Dickinson- es converteix en alternança de versos de 10 (decasíl·labs, amb accent a la quarta o sisena síl·laba) i de 8 en la traducció. Al quart vers, hi ha una al·literació que he reproduït amb altres sons. 

(18) Al novè vers faig un petit homenatge a J.V. Foix: “Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles / Del temps antic, i a l’acost de la fosca, / Sota un llorer i al peu de la font tosca / De remembrar, cellut, setge i batalles”. 
(275) Susan Kornfeld, autora d’un blog -“The prowling Bee”- dedicat a Emily Dickinson, diu el següent: “Aquest poema va ser enviat a Samuel Bowles, home tan malaltís com viatger. Emily Dickinson li desitjava sovint salut i benestar, i m’imagino que ell li devia respondre que no gosava morir-se perquè Déu no el deixaria entrar. Aquest poema devia ser la resposta d’Emily Dickinson”.   

(321) Al setè vers, hi ha una gorra -“bonnet”- que em fa nosa (ho lamento, Emily). Al vuitè vers, “juggler” és un malabarista i no un acròbata, però tots dos pertanyen al món del circ i l’acció descrita sembla més pròpia del segon.  

(449) Al cinquè vers, tradueixo “sweet” per “plàcid”, perquè el nostre “dolç” és més limitat –massa dolcet, podríem dir- que “sweet” i perquè la “p” inicial de plàcid em permet una al·literació amb “els Pit-roigs hipotètics”. Els dos versos finals, traduïts més literalment, serien així: “Que enfrontar-se a una Alba compacta / que mena a un no Dia”. Per cert, sempre és un problema traduir l’adjectiu anglès “solid”.     
(768) Apoteòsica al·literació al setè vers. 

(1090) La traducció exacta del quart vers és “I vestits i rínxols”. Incorporo les “trenes” per la rima i conservo els “rínxols” i no els “vestits” per la seva  semblança fonètica amb les “rialles” del tercer vers. 

(1687) Per tal de començar els dos primers versos amb la paraula “Bellesa”, sense article, transformo l’afirmació del primer vers –“La Bellesa s’aplega al meu voltant fins a la mort”- en un anhel, una invocació.

(1698) M’inspiro una mica en la bonica i concisa versió d’Agustí Bartra: “Lleu, una groga estrella / al seu lloc arribà, / i la lluna es va treure / son barret clar / I lluí la vesprada / com una estança astral. / Jo vaig dir al cel: ‘Pare, / sou puntual!’”

(1779) He deixat sense traduir el joc original entre “a clover” i “one bee” (i “one clover” i “a bee” al segon vers), per raons mètriques. Dir “una sola abella” o “una única abella” destruïa l’alexandrí (12 síl·labes, 6 + 6), que és el vers més llarg que em permeto. La traducció literal del darrer vers -“Si hi ha poques abelles”- matava el poema.
(1785) Sorprenentment, aquest és un poema poc traduït. La calidesa i la felicitat  creativa que desprèn –“sweet hours”, “timid room”- és inigualable.