34: JULI CÈSAR. William Shakespeare

Traducció: Josep M. de Sagarra

Juli Cèsar (Julius Caesar, 1599) és l’obra més adequada per iniciar els joves a l’obra de Shakespeare. El llenguatge és accessible, la trama clara i la història, basada en Plutarc, ens trasllada al moment més important de la història de Roma: l’assassinat de Juli Cèsar. 

Acte I

El primer acte és dominat per Càssius, el líder de la conspiració contra Cèsar. Càssius vol reclutar Brutus, home proper a Cèsar, perquè l’assassinat sembli més justificat i honorable. Càssius, alarmat davant la possibilitat que Cèsar accepti ser rei de Roma, recorda una anècdota del “gran home”.  

CÀSSIUS

Un cop, el dia era ventós i rúfol,

i el Tíber remogut se les tenia

contra les pròpies ribes, i em féu Cèsar:

“¿Gosaries tu, Càssius, saltar dintre

el riu enfellonit i nedar amb mi

fins a la punta d’allà baix?” I, en dir-m’ho,

tal com ‘nava vestit vaig capbussar-m’hi

dient-li que em seguís, i així va fer-ho.

El torrent bramulava, i el colpíem

amb nervis abrandats, partíem l’aigua

i aturàvem els cops, contrapuntant-nos.

I, abans d’arribar al punt assenyalat,

Cèsar em va cridar: “Càssius, ajuda’m,

o jo m’enfonso!” I, tal com féu Eneas,

el nostre gran avantpassat, traient

sobre l’espatlla el venerable Anquises

de les flames de Troia, de les ones

del Tíber jo vaig treure el pobre Cèsar.

I ara aquest home és tot un déu, i Càssius*

és una criatura miserable

que deu encara doblegar el seu cos

si Cèsar, desmenjat, el cap inclina.

*And this man

Is now become a god, and Cassius is

A wretched creature and must bend his body, 

If Caesar carelessly but nod on him.

Acte II

Els manipuladors triomfen. Brutus, en part, s’acaba apuntant a la conspiració contra Cèsar perquè rep missatges de ciutadans anònims que li reclamen acció; però aquests missatges són falsos, els ha escrit el mateix  Càssius. Pel que fa a Cèsar, Calpúrnia, que ha tingut malsons durant la nit –ha vist l’estàtua de Cèsar vessant sang- convenç el seu marit de no anar al Capitoli. Però arriba Deci, que forma part de la conspiració, i manipula Cèsar amb gran habilitat –la vanitat perd Cèsar- i se l’enduu a veure el Senat. A l’inici de l’acte Brutus considera que cal matar Cèsar no per la seva ambició actual, sinó per la futura. 

BRUTUS

Però, generalment, la humilitat

del jove ambiciós és com l’escala,

a la qual dóna el rostre mentre puja;

però, un cop ha arribat al capdamunt,

acostuma a girar-se-li d’esquena,

i guaita els núvols, menyspreant del tot

aquells baixos graons que li servien

per a enfilar-se. Així pot fer-ho Cèsar;

per si de cas ho feia, prevenim-ho.

I, si l’atac avui no té prou causa,

pel que ara és ell, pensem que això que és ell,

augmentat, pujaria i s’inflaria

fins arribar a uns extrems intolerables.

Considerem-ho com un ou de serp*

que, després de covat i a punt d’obrir-se,

com tots els ous de serp, fora un desastre,

i, per tant, esclafem-lo dins la closca.

*And therefore think him as a serpent's egg

Which, hatch'd, would, as his kind, grow mischievous,

And kill him in the shell.

Acte III

Els conspiradors apunyalen Cèsar: primer Casca, després els altres. “¿Tu també, Brutus? Doncs caigui Cèsar”. Arriba Marc Antoni, que d’entrada fa la gara-gara als assassins, però després, quan està sol amb el cadàver de Cèsar, diu el següent:

MARC ANTONI

Oh, perdona’m, sagnant bocí d’argila,

que amb aquests carnissers companyonegi!

Tu ets la ruïna del baró més noble

que amb el que va de temps hagi viscut.

Que vinguin els desastres a les mans

dels que han vessat aquesta sang costosa!

Damunt les teves nafres, (…) jo profetitzo

que una terrible maledicció

ha de llampeguejar damunt dels homes:

guerra civil i casolana fúria

oprimiran de cap a cap la Itàlia;

sang i destrossa seran tan corrents,

i tan familiars tots els objectes

d’esgarrifor, que somriuran les mares

solament, quan contemplin llurs infants

com la mà de la guerra els esmicola;

tota compassió serà ofegada

per l’exercici de la crueltat;

i l’espectre de Cèsar, per revenja,*

sortint a tot arreu, en companyia

de la Discòrdia, incendiada encar

de l’infern, cridarà amb veu de monarca

dintre d’aquests confins: “Destrucció!”,

deixant lliures els gossos de la guerra,

per tal que porti aquest assassinat

damunt el món el tuf de les carronyes

que amb els gemecs demanin sepultura!

*And Caesar's spirit, ranging for revenge,

with Ate by his side come hot from hell,

Shall in these confines with a monarch's voice,

Cry "Havoc", and let slip the dogs of war.

Després que Brutus es dirigeixi al poble i els convenci de la bondat de la seva acció –“Jo estimava Cèsar, però estimava més Roma”-, ho fa Marc Antoni. Amb un cèlebre discurs, encén la gent contra els assassins de Cèsar.

Acte IV

Marc Antoni i Octavi fan la llista dels qui han participat en l’assassinat de Cèsar. Tots hauran de morir. Lluny de Roma, Brutus, afectat pel suïcidi de Pòrcia, discuteix agrament amb Càssius. S’acaben reconciliant i elaboren el pla de batalla. Càssius és partidari d’esperar l’enemic, però Brutus pensa que és millor atacar.

BRUTUS

(…) ; però cada dia

creix l’enemic. Si som al cim nosaltres,

hem arribat al punt de declinar.

Hi ha una marea en els afers dels homes:*

si un s’hi llença al moment de la pujada,

atrapa la fortuna; mes, si un deixa

que se li escapi, tot el gran viatge

de la vida es consum en aiguamolls

i en racons de misèria. Ara surem

en plena mar; mentre que ens són propicis,

aprofitem corrents; si no és així,

deixarem escapar l’avinentesa.

There is a tide in the affairs of men,

Which, taken at the flood, leads on to fortune;

Omitted, all the voyage of their life

Is bound in shallows and in miseries.

A Brutus, dormint a la tenda, se li apareix l’espectre de Cèsar. “¿I per què vens?”, li pregunta Brutus. “Per dir-te que a Filipi m’has de veure”, respon l’espectre. 

Acte V

A la plana de Filipi es produeix la batalla. Marc Antoni i Octavi guanyen. Se suïciden els assassins de Cèsar. Primer Càssius (“Cèsar, ja estàs venjat; i amb la mateixa espasa que et matà”); després Brutus (“I ara, tu, Cèsar, ja pots estar tranquil; no et vaig matar ni amb la meitat del gust amb què jo em mato!”). Contempla el cadàver Marc Antoni. 

MARC ANTONI

Aquest, de tots, era el romà més noble.

La colla dels que varen conspirar,

llevat solament d’ell, van fer aquell fet

només per enveja del gran Cèsar.

Ell no; hi portava un pensament honest

i solament es va afegir a la banda

interessat pel bé de la república.

Fou de vida gentil i generosa,

i en ell els elements tan bé lligaven,

que podria aixecar-se la Natura

per a dir a tot el món: “Això era un home!”

This was the noblest Roman of them all: 

All the conspirators save only he 

Did that they did in envy of great Caesar; 

He only, in a general honest thought 

And common good to all, made one of them. 

His life was gentle, and the elements 

So mix'd in him that Nature might stand up

And say to all the world 'This was a man!'