MARY MORISON. Robert Burns

ROBERT BURNS (1759-1796)

Mary Morison

 

O Mary, at thy window be

It is the wish’d, the trysted hour; 

Those smiles and glances let me see,

That makes the miser’s treasure poor:

How blythely wad I bide the stoure,

A weary slave frae sun to sun,

Could I the rich reward secure,

The lovely Mary Morison.

 

Yestreen when to the trembling string

The dance gaed thro’ the lighted ha’

To thee my fancy took its wing,

I sat, but neither heard or saw:

Tho’ this was fair, and that was braw,

And yon the toast of a’ the town,

I sigh’t, and said amang them a’,

“Ye are na Mary Morison.”

 

O Mary, canst thou wreck his peace

Wha for thy sake wad gladly die?

Or canst thou break that heart of his

Whase only faut is loving thee?

If love for love thou wilt na gie

At least be pity to me shown:

A thought ungentle canna be

The thought o’ Mary Morison.

   

 Mary Morison

 

Oh Mary, surt a la finestra, és tard.   

És l’hora nostra, la cita anhelada;     

Mostra’m el teu somriure, les mirades  

Que fan tan pobre el tresor de l’avar.       

Feliç seria jo empassant-me pols,  

esclau de sol a sol, las nit i dia,  

si la preuada recompensa fos   

Mary Morison, airosa i bonica .   

 

Quan ahir, al so del trèmul violí,  

Es feia el ball a la sala daurada,    

La meva ment fantasiosa et cercava.   

Jo seia, sense res veure o sentir.    

Sí, de noies vistoses no en faltaven,    

Es veia al fons la pubilla de l’any.      

Mes jo deia, enmig d’elles, sospirant:  

“Com Mary Morison no n’hi ha cap altra.”

 

Oh Mary, com pots destruir la pau

D’aquell que moriria per salvar-te? 

Oh Mary, com el meu cor pots trencar   

Si només pots culpar-me d’estimar-te?

Com que amor per amor no em vols donar,

Si més no mostra’t compassiva amb mi:

Un pensament que no sigui gentil, 

Mary, és un pensament que no t’escau.   

                          Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

                                                Foto de Deborah Kerr, actriu escocesa.