UNA ROSA VERMELLA, VERMELLA. Robert Burns

ROBERT BURNS (1759-1796) 

A Red Red Rose

 

My Luve’s like a red, red rose

That’s newly sprung in June;

O my Luve’s like the melodie

That’s sweetly play’d in tune.

 

As fair art thou, my bonnie lass,

So deep in luve am I,

And I will luve thee still, my dear,

Till a’ the seas gang dry. 

 

Till a’ the seas gang dry, my dear,

And the rocks melt wi the sun; 

I will luve thee still, my dear,

While the sands o’ life shall run.  

 

And fare thee weel, my only Luve!

And fare thee weel a while!

And I will come again, my Luve,

Tho’ ‘twere ten thousand mile!

  

 

Una rosa vermella, vermella

 

Com rosa vermella, vermella,

de ple juny, és el meu amor.

Com una dolça melodia,

Afinada, és el meu amor.     

  

Ets tan bonica, tan bufona,

I em tens, sí, tan enamorat,  

Que jo t’estimaré, amor meu,

Fins que els mars s’hagin assecat.

 

Amb mars assecats, amor meu,  

I les roques foses pel sol.

Jo encar t’estimaré, amor meu,

Mentre la pols de la vida pren vol.      

  

I et dic adéu, únic amor,   

Et dic adéu, el món m’hi obliga,  

Però tornaré amb tu, amor meu,

Ni que hagi de fer deu mil milles!   

 

                                                Traducció: Lluís Vilarrasa Tanyà

 

 

Nota: al vers 14 el poeta només diu que se n’ha d’anar una temporada. La traducció aposta per afegir-hi una mica de drama.