CERTA RECANÇA
Ella es deia Paula, ell es deia Pau. No tenien ni vint anys. Es van trobar, l’estiu del 2019, en una discoteca i l’atracció mútua va ser instantània, elèctrica. Havien vingut amb altra gent, els van oblidar ipso facto. Un piset d’algú els va servir. Els mòbils, la roba, tot va quedar per terra, deixat de qualsevol manera. La nit va ser especial, màgica.
-Ei, una relació oberta, eh? -van dir tots dos alhora, en Pau i la Paula, la Paula i en Pau, un cop feta la cosa, en el merescut descans amb porro inclòs.
Van riure, celebrant la total sintonia. Potser s’haurien vist més vegades, però la Paula es trobava a mig erasmus, no gaire lluny, a Berna, i en Pau els caps de setmanes els tenia molt ocupats, amb el League of Legends i etcètera. Eren joves, la vida era llarga. Si s’havien de trobar una altra vegada, ja es trobarien. Va aparèixer certa recança a l’ambient, procedent potser d’altres èpoques, quan la gent s’aparellava de per vida, però es va esvair de seguida.
Tres dècades més tard, a la tardor del 2049, l’atzar els va reunir. No tenien ni cinquanta anys. En un resort de Cancun, fabulós de serveis i de vistes, en Pau i la Paula compartien malhumor pel mal temps fins que es van trobar en un jacuzzi. Es van reconèixer a l’instant. L’atracció mútua va ser, de nou, instantània, elèctrica. Aquesta vegada no van haver d’oblidar ningú perquè havien vingut sols. Van passar una setmana memorable. Els dies i les nits eren màgiques, especials. Reien sovint rememorant la frase d’aquell primer dia, dita a l’uníson -“Ei, una relació oberta, eh?”- en total sintonia.
Es van acomiadar a l’aeroport (en Pau tenia la tornada abans que la Paula), on, amb entusiasme compartit, van prometre que es mantindrien en contacte i que es veurien tan aviat com les respectives vides laborals ho permetessin.
No es van veure més. Pensar que la seva càlida llar unipersonal podia ser envaïda per un estrany els produïa esgarrifances. Naturalment, apareixia, de tant en tant, certa recança, certs dubtes, certa sensació de fragilitat pensant en els anys futurs, però s’esvaïa de seguida.
` Lluís Vilarrasa i Tanyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada