MARTINA
De cop i volta, vaig sentir la necessitat, un assolellat diumenge al matí, de comprar el diari. Per què?, em vaig preguntar. Se’m van acudir dos motius: un, per apuntalar la civilització -perquè un món sense premsa escrita és un món deixat anar- i dos, per sentir-me jove, perquè els clients habituals d’aquell agònic establiment tenien tots, com a mínim, seixanta-cinc anys.
Certa ferum feia el lloc, una tímida bombeta el mig il·luminava. Era d’hora, però hi havia pocs exemplars de cadascun dels diaris. Amb cert ressentiment em va mirar la dependenta. Feia setmanes que no hi anava.
Vaig tornar cap a casa caminant amb el cap dret per la vorera, exhibint orgullosament el meu diari sota el braç. Els pocs vianants, però, estaven pendent del seu gos. “He anat a comprar el diari!”, hauria exclamat alegrement un cop a casa, en cas d’haver-hi hagut algú, a casa, però tothom era a fora, a l’estranger, en viatges de negocis o d’estudis, jo què sé. Em vaig ajeure al sofà, com hi seia el meu pare, amb dos coixins, a la romana manera, i vaig obrir el diari, com l’obria ell, per la meitat, a veure què em deparava l’atzar.
Hi havia un article sobre una cosa que es deia Tiktok. Funesta cosa, vaig intuir. Ah, vaig considerar tot seguit, res de prejudicis, Estanislau, informem-nos amb la severa imparcialitat d’un magistrat suec amb cara de Max von Sydow. Vaig començar a llegir el llarg article. La primera frase deia: “La Martina té vuit anys.” Correcte. Una frase informativa. La segona frase deia: “Avui és cap de setmana i els seus pares la deixen sopar amb l’iPad sobre la taula.”
No vaig aconseguir superar aquesta segona frase i em vaig quedar glaçat amb el diari a les mans, ben obert però ja amb la mirada perduda. Vaig agrair que no hi hagués ningú a casa per fer-me una foto, perquè hauria sortit lleugerament desconcertat, com superat per les circumstàncies, com arrasat per aquest bulliciós present que ho sepulta tot, com estabornit, com grogui…
En fi.
Quan l’espècie entra en declivi, la literatura es retira impotent.
Lluís Vilarrasa i Tanyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada