The Glass Menagerie (Figuretes de vidre, segons una traducció catalana de Bonaventura
Vallespinosa), estrenada el 1944, no pertany al cicle d’obres violentes (violent plays) de Tennessee Williams
(1911-1983). Aquí
no hi ha castracions, violacions, lobotomies ni canibalisme. És un drama petit,
de perfil baix, sense estridències i molt ben desenvolupat, que transcorre en
un piset de St.Louis. Laura Wingfield és una noia molt tímida, tant que és
incapaç d’enfrontar-se al món. Va començar un curset de mecanografia, però el
va abandonar perquè els nervis la col·lapsaven. Aquesta timidesa patològica
deriva d’un petit defecte fisic, una cama més curta que l’altra. Reclosa a
casa, la fràgil i esporuguida Laura Wingfield es distreu amb la seva col·lecció
d’animalets de cristall (són tan simbòlics que donen títol a l’obra:
“menagerie” significa casa o col·lecció de feres).
La
mare, Amanda, està preocupada pel futur de la seva filla, i, descartat
l’aprenentatge d’una professió, només veu una possibilitat: un marit. Llavors
Tom, el germà, convida un company de feina a sopar. La mare s’escarrassa per
deixar el pis net i lluent. El noi es diu Jim, i és simpàtic i agradable. Ja es
coneixien de l’Institut amb Laura; ella l’admirava a distància, ell ni sabia
que ella existia. Quan els deixen sols, connecten immediatament. En Jim li
diagnostica complex d’inferioritat i l’anima a superar-lo. S’evapora la
timidesa de Laura. Ballen. Però el pis es estret i topen contra la taula. Un
animalet de cristall cau a terra. És l’únic unicorn de la col·lecció, i se li
ha trencat la banya. Ara és un cavall com els altres. Comenta la Laura : “The horn was removed to make him feel less –freakish! Now he will feel
more at home with the other horses”. Parla de
l’unicorn, parla d’ella. La nit
és màgica. En Jim li fa un petó. És el clímax, i a l’acte ve la davallada. En
Jim no és lliure, està enamorat d’una noia que es diu Betty, es casaran molt
aviat. “Being in
love has made a new man of me”, declara, i poc després se’n va.
La decepció a
casa dels Wingfield és total. Emmudeix la Laura , que ha regalat l’unicorn a en Jim. Una
obra admirable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada