Traducció: Lourdes Bigorra
Pocs escriptors han descrit amb tanta subtilesa i sensibilitat l’ànima adolescent com Hermann Hesse (1877-1962). El trasbals de l’adeu a la infantesa, els primers amors, els bonics ideals encarats a la dura realitat, l’amistat... Són inoblidables dues novel·les: Demian (1919), un pervers relat sobre l’amistat, i, especialment, Sota la roda (1906), una obra molt punyent sobre un nen molt brillant en els estudis, el qual, espremut sense descans al llarg dels anys, acaba suïcidant-se.
Contes d’amor comença amb una
bonica història d’amor: “El cavaller sobre el gel”. Un noi de catorze anys
desitja fer un petó a Emma Meier, la noia més bonica de Gerbersau. Un dia,
lliscant pel riu gelat, topa amb ella i després patinen junts una estona.
Ella
no em va contestar res, però em va agafar la mà amb els seus dits delicats, que
em transmetien la seva escalfor a través dels guants. Jo em sentia neguitós com
en un somni estrany. Una sensació en què es barrejaven la felicitat, la
vergonya, la calidesa, el desig i la perplexitat gairebé em va deixar sense
respiració. Vam córrer plegats ben bé un quart d’hora. Llavors, en un moment de
descans, va deixar anar suaument les seves mans petites, va dir “Moltes
gràcies” i va continuar endavant, mentre jo em treia la gorra amb retard i em
quedava una bona estona plantat en el mateix lloc. Fins molt més tard no em
vaig adonar que en tot aquell temps ella no havia dit ni una paraula.
El gel es va
fondre i no vaig poder repetir el meu intent. Va ser la meva primera aventura
amorosa. Però van haver de passar molts anys abans que es complís el meu somni
i la meva boca es posés sobre els llavis vermells d’una noia. (Pàg. 9)
(Traducció: Lourdes Bigorra)
El conte més llarg d’aquest recull és el sensacional “El
prometatge” (publicat el 1908), un relat còmic i emotiu sobre els penosos
intents d’un venedor de llenceria de trenta anys, baixet i rídicul, per trobat
xicota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada