Cent llibres

Ara que el món conspira contra nosaltres per tenir-nos sempre apantallats i multiconnectats, és més relaxant i satisfactori que mai llegir un llibre amb tota la tranquil·litat del món, sense pressa, en silenci, i, si pot ser, amb la Capsa de Pandora (el mòbil, vull dir) ben lluny.

Però ara costa molt veure algú, en algun lloc, llegint un llibre. Sempre és un mòbil l’objecte que la gent té a les mans. Jo no em pensava que les xarxes socials triomfessin tant. Però sempre és un error generalitzar a partir d’un mateix. Tampoc no m’hagués cregut mai que hi haguessin tantes sèries i que la gent s’hi passés tantes hores mirant-les...  

Naturalment, amb tant mòbil i tanta sèrie, la literatura viu una mala època. Aviat, les generacions més joves ja tindran el cervell inservible per afrontar una experiència tan calmosa, silenciosa i lineal com llegir un llibre. El món canvia, dirà algú. Tal com van les coses, llegir llibres aviat serà una activitat catacúmbica. No en quedaran ni les cendres, de l’antiga civilització.  

En fi, no cal pas perdre el temps en lamentacions. Tants bons llibres he llegit últimament -tantes bones traduccions al català s’han publicat darrerament, podria afegir-, que he decidit elaborar un cànon de 100 llibres, dels meus 100 llibres, sense refiar-me en cap cas d’antigues lectures. Els cànons són essencials, una guia indispensable. El relativisme literari –“L’important és llegir, sigui el que sigui”- que tant s’ha practicat per aquests verals és el refugi dels ignorants i ens condueix a l’abisme.