2020.
UK. Director: Edward Hall. 95 minuts. Color.
Dan Stevens (Charles Condomine), Leslie Mann (Elvira Condomine), Isla Fisher (Ruth Condomine), Judi Dench (Madame Arcati).
El
triomf de l’slapstick
Francament, Noël Coward no era
Oscar Wilde, literàriament parlant. Les seves comèdies semblen ara poca cosa. Blithe
Spirit (Un esperit burleta), per exemple, no ha resistit el pas del
temps. Es pot comprovar veient la fidel versió de 1945, dirigida per David Lean,
que fa poca gràcia i avorreix. És innegable, doncs, que els responsables
d’aquest film van encertar de ple adaptant Un esperit burleta amb una
llibertat total. Gairebé no hi ha cap diàleg de Coward.
L’esperit burleta en qüestió és el
d’Elvira, primera dona de l’escriptor Charles Condomine, morta fa set anys i
que ara reapareix en forma espectral gràcies a les arts espiritistes de la mèdium
Madame Arcati, contractada pel mateix Condomine per fer una sessió a casa com a
font d’inspiració per a una propera novel·la. Però tot surt malament i es
presenta del més enllà Elvira. La dona, que només Charles és capaç de veure, no
veu amb bons ulls la presència d’una segona senyora Condomine, de nom Ruth, i
com que vol recuperar el seu lloc anterior a la casa, no triga a maquinar per fer-la desaparèixer.
Aquest film opta per crear una
obra bulliciosa, més propera a l’slapstick que a la comèdia de personatges. Té
tocs genials, divertidíssims (llançament de ganivets, corredisses al jardí,
moble dalt de la teulada…). Visualment és brillant, pels colors i per un
desplegament arquitectònic enlluernador. El nou diàleg no sempre és encertat,
té un punt massa modern. La modernitat -en aquest cas, la inevitable pàtina
feminista actual- també es palpa en algun canvi, com ara el fet que Elvira,
l’esposa reapareguda, fos en realitat qui escrivia les obres del seu marit,
literàriament un no-res. D’altra banda, el final, situat a Hollywood, amb una
Greta Garbo que no s’assembla gens a Greta Garbo, és força decebedor.
Pel que fa als actors, destaca Leslie
Mann, esplèndida com a la descarada, fascinant i pèrfida Elvira. Pel que fa a
Judi Dench com a Madame Arcati, és clarament massa gran per al paper (no hi ha
actrius de 60 anys a Anglaterra?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada