2014.
USA, GB, França. Guionista i director: Hossein Amini. 97 minuts. Color.
Novel·la:
The Two Faces of January, de Patricia
Highsmith (1964).
Fotografia:
Marcel Zyskind. Música: Alberto Iglesias.
Viggo
Mortensen (Chester MacFarland), Kirsten Dunst (Colette MacFarland), Oscar Isaac
(Rydal).
De la mà de la tèrbola ploma de
Patricia Highsmith, el destí del matrimoni MacFarland, Chester i Colette, a qui
d’entrada veiem fent el turista a l’Acròpoli d’Atenes, tots dos de blanc
impol·lut, rics i elegants, no pot ser sinó tràgic. Ell és un estafador, ha
deixat víctimes als Estats Units, i un detectiu americà es presenta un vespre a
l’hotel on s’allotgen els MacFarland. Acaba mort de manera mig accidental, i
quan Chester es vol desfer del cadàver topa al passadís amb Rydal, l’espavilat
guia que han trobat per Atenes. Rydal, com el cèlebre Ripley, és l’home que
corre per allà i vol treure profit de la situació. Ara bé, no és tan maquivèlic
com Ripley; més que pels diners se sent atret per la càlida bellesa de Colette
(meravellosa Kirsten Dunst). Sense els passaports, retinguts a l’hotel, els
McFarland fugen d’Atenes amb Rydal, que és un home amb contactes en el submón
delictiu. Els pot aconseguir passaports falsos, però trigaran una semana a
fer-se. És més segur esperar-los a Creta.
La pel·lícula sap construir un bon
triangle, pervers però no del tot, en degradació permanent. Chester perd l’aplom
i es torna gelós, Colette ja no confia en ell, i Rydal, a l’aguait, espera la
seva oportunitat. A Creta, cap hotel els vol allotjar sense passaport i els
MacFarland, per por de ser reconeguts, fugen terra en dins, en autobús i
després a peu, per les polsoses i pedregoses carreteres de Creta. Ja no és
impol·lut el blanc dels seus vestits. Estan bruts, cansats, suats i esgotats.
Tot acaba a les ruïnes de Cnossos.
Chester no acaba de matar Rydal, a qui empeny en la foscor catacúmbica de les
ruïnes, però sí mata Colette, sense voler, discutint en una fosca escala sense
barana. Quan Rydal torna en si, troba el cadàver de Colette i surt en
persecució de Chester. Però ja són dos homes derrotats, sense la menor
esperança. Sense Colette, res ja no té sentit. Queden unes bones paraules de
Chester MacFarland, resumint la seva vida: “I don’t expect you to understand now, but one day you’re gonna
wake up and you’re gonna look in the mirror and you’re gonna see someone who’s
not all that different from me. And you’re gonna realize that every hope and
dream you ever had has slipped through your fingers. And all you’ve got, if
you’re lucky, is someone like her.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada