1978. USA (Fox), GB. Director: Franklin J. Schaffner.
125 minuts. Color.
Guió: Heywood Gould. Novel·la: The Boys from Brazil,
d’Ira Levin (1976).
Fotografia: Henri Decaë. Música: Jerry Goldsmith.
Laurence Olivier (Ezra Lieberman), Gregory Peck (Josef
Mengele), James Mason (Col. Eduard Seibert), Lilli Palmer (Esther
Lieberman).
“Qui es podria creure una història tan absurda?” (Who
would believe such a preposterous story?), es pregunta Ezra Lieberman,
veterà caçador de nazis, quan s’adona de què va tot plegat. La pregunta, és
clar, també és un comentari irònic sobre el mateix film. L’argument requereix
realment que l’espectador activi al màxim la suspensió de la incredulitat. Tot comença
amb el descobriment que el sinistre doctor nazi Josef Mengele, refugiat al
Paraguai, ha ordenat l’assassinat de noranta-quatre homes de 65 anys repartits
per tot el planeta. No són pas jueus, no han fet res, no són ningú… Lieberman,
vell fràgil, va amunt i avall recorrent les cases d’homes acabats de morir
d’aquesta edat. Aviat descobreix en dues famílies una coincidència inquietant:
un fill del mateix aspecte, de catorze anys, de cabells negres i ulls blaus,
amb un caràcter estrany. Són petits Hitlers, creats per Mengele amb l’ADN del
führer, i repartits pel món en famílies que reproduissin la família de Hitler:
un pare gran i dominant, una mare més jove i consentidora. Com que el pare de
Hitler va morir als 65 anys, cal liquidar tots els pares adoptius a aquesta
edat, per poder reproduir, en la mesura del possible, tots els fets que van
ajudar a crear el “gran líder”. De tots els assassinats en destaca sobretot un,
en una presa a Suècia, on el pare adoptiu és també un nazi reciclat.
La pel·lícula, tot i l’argument delirant, és
molt convincent, gràcies a un bon guió, a una magnífica direcció de Franklin J.
Schaffner i a la molt carismàtica presència de Laurence Olivier, magnífic
lluitant contra la seva fragilitat, i Gregory Peck en els papers principals.
Molt sorprenent és la presència de Peck fent de malvat integral. Es nota que
s’ho passa bé ordenant assassinats, escanyant subordinats i dient frases com
aquestes: “Colonel, do you fully understand what it is that I have done? I,
the outlaw, the so-called war criminal, right here in this God-forsaken place,
I have created a scientific miracle. I have turned the whole world into a
laboratory. Our laboratory.” Acaba de perfilar un gran repartiment James
Mason, general nazi que talla les ales al projecte de Mengele.
El tram final, amb Mengele en solitari per
Pennsylvania, a la recerca de tutelar un petit Hitler, conté algunes sorpreses
descatades, com la presència d’uns gossos (dobermans) molt animats i,
especialment, per una lluita cos a cos, amb queixalades incloses, entre dos
veterans tan respectables com Olivier i Peck. Fa gràcia veure’ls rodolar per
terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada