RIDE THE HIGH COUNTRY (1962)

 

1962. USA (MGM). Director: Sam Peckinpah. 122 minuts. Color.

Guió: N.B. Stone jr., W..S. Roberts. Fot: Lucien Ballard. Mús: George Bassman.

Randolph Scott (Gil Westrum), Joel McCrea (Steve Judd), Mariette Hartley (Elsa Knudsen), Ron Starr (Heck Longtree), Edgar Buchanan (Jutge Tolliver).

El comiat

A vegades els grans actors tenen l’oportunitat d’acomiadar-se del cinema com es mereixen, amb una gran pel·lícula. No és, però, un cas gaire freqüent, i menys freqüent és encara que siguin dos els actors que diguin adéu, junts, amb una obra mestra del gènere que ells van ajudar tant a fer gran. L’existència d’aquest western és, doncs, gairebé un miracle, una meravella que els aficionants a l’Oest no deixarem mai d’agrair. Randolph Scott i Joel McCrea, junts per primera i última vegada, van protagonitzar un moment màgic de la història del western. Curiosament, després de llegir el guió, van decidir intercanviar-se els papers. Va ser una bona idea: Randolph Scott, amb aquella sornegueria que podia transformar-se fàcilment en cinisme, va ser un “dolent” molt convincent encarat a la bondat natural de Joel McCrea.     

Randolph Scott és Gil Westrum, un home que ara, amb perruca i vestuari de Buffalo Bill, es fa anomenar The Oregon Kid i s’exhibeix com a tirador infal·lible per fires i mercats. Sorprèn força veure Scott així. Amb més dignitat va pel món Joel McCrea, que es diu Steve Judd i rep l’encàrrec de transportar or des d’un campament miner situat a les terres altes fins a la ciutat. Judd retroba Westrum, amic dels vells temps, i el contracta per la feina. Cavalquen, doncs, junts, Judd i Westrum, és a dir, Joel McCrea i Raldolph Scott, i és un plaer indecriptible veure’ls junts en un western.

Té temptacions de robar l’or Westrum i, de tant en tant, sondeja el seu amic. Judd, però, és un home íntegre. Ho és des que, quan era un jovenet tabalot, va rebre una lliçó d’un sheriff i va aprendre a viure amb dignitat. Westrum, però, prefereix la riquesa a l’honradesa: “Saps què duu al damunt un home pobre quan mor? La vestimenta de l’orgull, i li és tan poc útil com quan la duia en vida”(1). I li acaba preguntant: “Tu vols acabar així, Steve?” Judd, impertorbable, fa una declaració solemne: “Jo l’únic que vull és viure i morir honradament”. És Joel McCrea, ens el creiem.  

Arriba la nit, dormen al ras. Westrum intenta robar l’or però Judd el sorprèn. Esperava la traïció de l’amic, però li dol molt. Al matí, Westrum s’escapa, però quan, des de lluny, observa que Judd, juntament amb el noi i la noia que l’acompanyen, és atacat per uns miners venjatius, no dubta ni un segon i corre a ajudar-los. Se n’alegra Joel McCrea, ens n’alegrem nosaltres. Ja sabíem que Randolph Scott no ens fallaria. Es produeix un tiroteig, els miners disparant des d’una casa, els nostres amagats en una rasa. Judd, ferit, vol abreujar la situació i repta els miners a sortir a camp obert. Els provoca dient-los si tenen por d’enfrontar-se a un parell de vells. Falten només tres minuts per acabar la pel·lícula i està a punt d’arribar la seva raó de ser, el gran moment. És mítica la imatge, potser és la més mítica de la història del western: Randolph Scott i Joel McCrea avançant a camp obert, amb aplom de professional. Disparen primer els tres miners, amb nervis; desenfunden més tard i amb més precisió Scott i McCrea, que liquiden els adversaris. Joel McCrea, però, està ferit de mort. Hi ha un últim diàleg. Randolph Scott li promet que durà l’or al banc.

S’allunya Randolph Scott i es queda sol Joel McCrea, en primer terme, contemplant el paisatge per última vegada fins que s’ajeu i mor. Són deu segons extraordinaris, un final inoblidable, amb una música sublim de George Bassman. Sam Peckinpah filma amb emoció i sobrietat, a la manera clàssica, sense els trucs vulgars que després el farien famós.

Randolph Scott i Joel McCrea, que tanta dedicació i amor al western havien demostrat al llarg dels anys, es mereixien una pel·lícula com aquesta per culminar les seves brillants carreres. 

(1) Gil Westrum: Pardner, do you know what’s on the back of a poor man when he dies? The clothes of pride. And they’re not a bit warmer to him than when he was alive.