LOGAN'S RUN (1976)

 

1976. USA (MGM). Director: Michael Anderson. 119 minuts. Color.

Guió: David Zelag Goodman. Novel·la: Logan’s Run, de William F. Nolan i George Clayton Johnson (1967). Música: Jerry Goldsmith.

Michael York (Logan 5), Jenny Agutter (Jessica 6), Richard Jordan (Francis 7), Peter Ustinov (l’home vell), Farrah Fawcett-Majors (Holly 13), Roscoe Lee Brown (Box), Michael Anderson Jr. (Doc).    

Fugint de la cúpula

Som a l’any 2.274, en una ciutat situada a l’interior d’una immensa cúpula. Jovenets i jovenetes amb vestuari suggerent es dediquen a la vida ociosa i a tots els plaers disponibles. Els humans s’han alliberat del treball i de la reproducció. S’encarrega de tot una perfecta maquinària digirida per computadores. Només hi ha un petit inconvenient: la mort als 30 anys, en una cerimònia semireligiosa que es fa en un lloc anomenat el Carrousel. La majoria creuen que hi van només a “renovar-se” fisícament i espiritualment; alguns, més perspicaços, sospiten que hi van a ser liquidats.

Logan 5 és un “sandman”(1), és a dir, un vigilant amb llicència per matar fugitius (anomenats “corredors”). Logan 5, com més s’acosta als 30 anys, més dubtes té sobre el “món feliç” on viu. Francis 7, company de patrulla de Logan 5, és un vigilant de pedra picada, sense problemes existencials. Ben aviat, comença a no veure amb bons ulls els dubtes de Logan sobre la bondat de la societat que tots dos defensen: “Saps, Logan, tu et fas moltes preguntes… Massa per a un “sandman.”(2)

En aquesta societat hedonista, les relacions humanes són superficials. El que compta és el plaer. Per facilitar el plaer sexual, existeix el “circuit”. A cada habitació hi ha una cabina per on van passant imatges de les persones que s’hi han apuntat. Logan 5 accedeix al circuit i escull la bonica Jessica 6. No resulta ser una noia convencional. D’entrada, no vol anar per feina perquè està trista. 

Jessica 6: I felt sad. I put myself on the circuit. It was a mistake.

Logan 5: Sad? What made you sad?

Jessica 6: A friend of mine went on Carousel tonight. Now he’s gone.

Logan 5: Yes… probably he was renewed?

Jessica 6: He was killed.

Logan 5: Killed? Why do you use that word?

Jessica 6: Isn’t it right? Isn’t that what you do? Kill?      

Logan 5: I’ve never killed anyone in my life. Sandmen terminate runners. What’s your name?

Jessica 6:  Jessica.

Logan 5: You’re beautiful. Let’s have sex.  

Jessica 6: No.   

Logan 5: Then why are you wasting my time?

La seva relació amb Jessica 6 li obre definitivament els ulls. Logan 5 s’acaba convertint en fugitiu, primer com a infiltrat per descobrir altres fugitius, però tot seguit per convicció pròpia. Jessica 6 fuig amb ell. Busquen, fora de la cúpula, un lloc anomenat Santuari, on se suposa que hi viu tota una comunitat.

Per a Logan i Jessica, que han viscut sempre a l’interior de la cúpula, el primer contacte amb el món exterior és traumàtic. Els camins són pedregosos, fa calor, fa fred… i hi ha tota mena de bestioles. Quan Jessica, esgotada de caminar, s’asseu en una roca, una sargantana se li fica cuixa amunt… La noia esclata en un odi visceral al món exterior: “I hate outside! I hate it, I hate it!” Però la naturalesa té també les seves recompenses, com ara un fabulós bany en un riu que fan Logan i Jessica. Un bany refrescant, alliberador i molt eròtic. L’aigua del riu, a més, els esborra la flor de cristal que tenien estampada a la palma de la mà, flor que marcava el seu temps de vida (verda, vermella i, fatalment, negra en fer trenta anys).  

Arriben finalment al Santuari i resulta que només hi ha runes (del Senat dels Estats Units, per ser precisos), molts gats i un vell que ja no toca quarts ni hores. Arriba Francis 7, incansable perseguidor. Es barallen i Logan el mata. Llavors Logan i Jessica decideixen tornar a la cúpula per alliberar-ne els seus habitants... Aquest és el punt feble del film. El desenllaç és realment desafortunat: Logan i Jessica tornen a la cúpula i aconsegueixen “crispar els nervis” a l’ordinador central i, així, destruir la ciutat i alliberar els seus habitants. És absurd i ridícul.

La dècada dels setanta va ser especialment fructífera per a la ciència-ficció, però cap d’aquests films no és tan atractiu com La fuga de Logan, que té un encant especial, pel poder de sugerència del món creat, per aquest pervers enaltiment de la joventut que tant s’adiu al món contemporani i també, no cal dir-ho, per la presència de l’esplèndida Jenny Agutter.     

L’èxit del film, per cert, va donar peu a una sèrie televisiva: Logan’s Run (14 episodis, 1977-1978) amb Gregory Harrison i Heather Menzies.

(1) Un altre afortunat eufemisme, perquè “sandman” és, segons la tradició, un personatge fabulós que porta la son a les criatures vessant-los sorra als ulls.

(2) Francis 7: You know, Logan, you wonder a lot. Too much for a sandman.