2007.
Gran Bretanya-Canadà-USA. Director: David
Cronenberg. 101 min. Col.
Guió: Steve Knight. Música: Howard Shore.
Viggo Mortensen
(Nikolai Luzhin), Naomi Watts (Anna Ivanovna Khitrova), Vincent Cassel
(Kirill), Armin Mueller-Stahl (Semyon), Sinéad Cusack (Helen), Jerzy
Skolimowski (Stepan).
Aquesta pel·lícula s’endinsa, amb l’habitual
mirada precisa i inquietant del director canadenc David Cronenberg, en el
submón criminal dels russos establerts a Londres. Anna Ivanovna Khitrova,
llevadora, assisteix d’urgència a l’hospital a una noia russa que s’ha
desmaiat, dessagnada, en una botiga. Està embarassada. Ella mor, però la seva
filla sobreviu. Hi ha un diari, escrit en rus, on la pobra noia detalla el seu
penós periple, des de l’esperança d’una vida millor, quan al seu poble
d’Ucreïna somiava ser cantant, a la dura realitat de la seva estada a Londres,
on la màfia russa la va convertir en prostituta i drogoaddicta. Hi ha una tarja
d’un restaurant rus a l’interior del diari. Anna el visita. La rep Semyon, el
propietari, un home simpàtic, familiar, que s’interessa molt pel diari i que
s’ofereix a traduir-lo. Se’l mira amb recel Anna, i fa bé, perquè Semyon és en
realitat un dels caps més importants de la màfia russa a Londres, i el seu fill
Kirill, un borratxo capaç de qualsevol animalada. Kirill té un enigmàtic xofer
i home de confiança: Nikolai, un siberià de cara pètria.
Qui és, però, Kirill? En realitat, és un
policia infiltrat. Ho sabem molt al final de la pel·lícula, quan ni la
protagonista ni nosaltres ja no sabem què pensar d’ell. “Qui ets tu realment? Per què ens has ajudat?”, li pregunta Anna,
després que Nikolai no només hagi salvat la vida del seu oncle, enviant-lo
lluny, sinó que ha salvat la filla de la prostituta, a qui Kirill, per ordres
del seu pare Semyon, estava a punt d’ofegar al Tàmesi. Nikolai persuadeix
Kirill de no fer-ho i entrega la criatura a Anna, que vivia frustrada per no
tenir parella ni fills. Nikolai, però, no diu qui és i es limita a jutificar la
seva actitud per la seva ambició de destronar Semyon: “Com em puc convertir el rei si el rei encara és al seu lloc?”(1)
La pel·lícula, dura i intensa, té seqüències
d’una violència extrema. Els membres de la màfia russa prefereixen els ganivets
a les pistoles, i això queda clar des de l’inici, quan el client que seu a la
cadira d’una barberia rep un afaitat definitiu a la gola, o més tard, quan el
clan rival efectua la seva venjança entre una multitud d’aficionats al futbol.
La seqüència més recordada, però, és una brutal baralla en una sauna on Nikolai
aconsegueix sobreviure a l’atac inesperat de dos sicaris. Però fins i tot és
més dura de pair una altra seqüència: una visita de Kirill i Nikolai al
prostíbul favorit de Semyon -un prostíbul on sempre hi ha noies russes acabades
d’arribar- on el primer obliga al seu xofer i “amic” a tenir relacions amb una
prostituta drogada.
David Cronenberg, fidel al seu estil, no
s’aparta –l’home no ha conegut mai el fora de camp- i continua amb la càmera
enfocada, perquè contemplem fins a quin punt pot arribar la degradació de
l’ànima humana. És una sort que el final sigui feliç –Anna amb la nena a casa-
perquè necessitàvem respirar una mica. Cal destacar, finalment, l’admirable
repartiment, encapçalat per l’atractiva Naomi Watts, indignada i tenaç, i Viggo
Mortensen, granític i ferotge fins al desglaç final.
(1) Anna:
Who are you really? Why have you helped us?
Nikolai: How can I become King if the King is still in
place?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada