2012.
USA (Malpaso-WB). Director: Robert Lorenz. 111 minuts. Color.
Clint Eastwood (Gus Lobel), Amy Adams (Mickey Lobel), Justin Timberlake (Johnny Flanagan), Robert Patrick (Vince), Scott Eastwood (Billy Clark).
El factor humà
Gran
Torino (2008) semblava que seria el final de Clint Eastwood com a actor,
però, afortunadament, quatre anys més tard, va arribar aquesta magnífica
pel·lícula, dirigida per un home de confiança. Clint és Gus Lobel, un veterà
professional del bèisbol, scout dels
Atlanta Braves, que volta pel país valorant els nous talents. Per descomptat,
és un home de la vella escola que deplora veure els joves capbussats en
portàtils examinant estadístiques: “Anybody
who uses computers doesn’t know a damn thing about this game.”
Ell és un home de percepcions i de sensacions
a peu de camp i no de fredes xifres en una pantalla. El problema és que ja té
una edat i, entre altres coses, li falla la vista, que és vital per a la seva
feina. El cap dels scouts del club,
Pete Klein, bon amic, avisa de seguida la filla de Gus, Mickey, perquè ajudi el
seu pare. Mickey, tornant al bèisbol, torna a casa, perquè ella era feliç de
petita acompanyant el seu pare, vidu, amunt i avall. Tot plegat, però, Gus no
li voler més i Mickey, a casa d’uns oncles, va iniciar una nova vida que l’ha
duta a ser una advocada d’èxit, a punt de ser admesa com a sòcia en un
prestigiós bufet. La passió de Mickey, però, és el bèisbol. Es retroben pare i
filla, i ressorgeix tot: la bona sintonia i la complicitat, l’amor que
comparteixen pel bèisbol, però també els retrets. Una pregunta tortura Mickey:
¿per què el seu pare no va voler que anés més amb ell? Gus triga a respondre.
Clint Eastwood, com sempre, és un home de poques paraules, i més encara quan es
tracta de temes sòrdids. Però la resposta arriba: Mickey, ja adolescent,
despertava mirades lascives dels homes; el pare, fins i tot, una vegada va
haver d’intervenir a cops de puny.
La pel·lícula fa un viratge suau cap a la
meitat, quan l’emotiva relació paternofilial entre Gus i Mickey cedeix espai a
una història d’amor, tranquil·la i reposada, entre Mickey Lobel i un desencisat
jugador de bèisbol reconvertit en scout,
Johnny Flanagan (el cantant Justin Timberlake, movent-se amb un adequat perfil
baix). Mickey, que ve del soroll i la fúria de la ciutat, es relaxa i troba la
felicitat en les llargues sessions d’observació als camps de bèisbol, en la
tranquil·la i nòmada vida de motel en motel, conversant en cafeteries o jugant
a billar en bars plens de cowboys. En un d’aquests bars, Clint Eastwood deixa
anar una frase memorable quan s’encara a un macarra que molesta la seva filla: “Now get out of here before I have a heart
attack trying to kill you.”
El desenllaç, feliç i previsible, contempla la
victòria total dels antics mètodes i dels professionals de tota la vida; els
altres, els que només saben amorrar-se a l’ordinador, són despatxats sense
contemplacions. Gus Lobel, que estava força atropellat a l’inici, acaba
pletòric, més saludable que mai, i encara amb molta corda per endavant.
Llegendari Clint Eastwood, aquí més ben acompanyat que mai per Amy Adams, ideal
com a filla seva, tan fabulosa i emotiva com Laura Linney a Absolute Power (1997).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada